Mobile

Quan plou, el pri­mer que fa la meva dona és mirar el mòbil i l'estació mete­o­rològica domèstica que li van por­tar els Reis perquè li con­fir­min que el que ha aca­bat de veure amb els seus ulls i/o com­pro­vat amb gotes caient-li a sobre és cert. És una hiper­mo­ti­vada (en llen­guatge dels nanos) del temps. Això, a més, té una part clara­ment posi­tiva per a la comu­ni­tat fami­liar, com ara que quasi mai se'ns mulla la roba estesa, perquè té la pre­visió mete­o­rològica sem­pre sota con­trol. L'estació mete­o­rològica la té sobre­tot per com­pro­var que els indi­ca­dors qua­dren amb el temps que li diu el mòbil i/o que fa a fora. Però el que ha resul­tat un progrés és el mòbil, perquè des que hi té l'apli­cació del temps amb prou fei­nes se'ns ha mala­gua­nyat cap bugada.

Faig aquest elogi de la uti­li­tat domèstica del mòbil ara que hem vis­cut un any més el gran esde­ve­ni­ment que és el Mobile World Con­gress i que ha tor­nat a ser un èxit sense pre­ce­dents per a Bar­ce­lona i Cata­lu­nya. Jo no estic capa­ci­tat per valo­rar el con­tin­gut del Mobile (que és com se'n diu si vols fer veure que estàs al dia), però sí que m'atre­veixo a dir que ha estat una gran aposta de ciu­tat i de país. Per una raó molt sen­zi­lla: al prin­cipi va ser una aposta per l'estri de moda –el mòbil– i s'ha aca­bat con­ver­tint –casu­a­li­tat o visió, és igual– en la cita anual dels actors mun­di­als que con­tro­len i deter­mi­nen la comu­ni­cació entre per­so­nes i/o apa­rells. O sigui, segu­ra­ment l'acti­vi­tat glo­bal que ja està movent més quan­ti­tat de diners i que està deter­mi­nant més la nos­tra manera de viure. Ho hem vist sobre­tot en les dues últi­mes edi­ci­ons. I les que vénen sem­bla que encara més.

L'altra cosa que em veig amb cor de dir és que el que el Mobile ens indica que el que ve és que aquest apa­rell del qual ara ja no ens sabem des­pren­dre serà encara més impres­cin­di­ble, perquè aca­barà fent-nos-ho tot. I quan dic tot, dei­xin anar la ima­gi­nació. I això sí que m'escama una mica. Com que sóc de la gene­ració analògica o, dit a la manera actual, no sóc un nadiu digi­tal, m'agra­da­ria que l'ús del mòbil estigués una mica sota con­trol. No neces­sito que em digui si he millo­rat el meu revés, si he posat prou sal a la recepta que estic cui­nant, si he cami­nat prou metres, si fa tants dies que no jugo a tal joc o si tinc més amics dels que em penso a la xarxa social tal.

Hi ha mol­tes coses que encara vull fer analògica­ment. Ara mateix, apro­fito que la meva dona no és a casa, trec el cap per la fines­tra i veig que no plou.