Midcat

Mas i Jun­que­ras són dos euro­peis­tes en el sen­tit del vienès Ste­fan Zweig, l'autor d'El món d'ahir, que va ren­dir home­natge als artis­tes que van expres­sar l'essència de la consciència comuna. L'Europa de la civi­lit­zació i la cul­tura amb patent pròpia. Són dos euro­peis­tes en el sen­tit de La idea d'Europa de George Stei­ner, la dels qua­tre axi­o­mes que l'expli­quen: els seus cafès, el pai­satge a escala humana, els car­rers amb noms de científics i artis­tes, la doble herència d'Ate­nes i Israel, i el temor d'un capítol final. El capítol que Zweig va viure i que el va por­tar al suïcidi després d'haver vist la seva “pàtria espi­ri­tual” des­truir-se a si mateixa en dues guer­res. Però com molt bé saben tots dos, homes de ciència, un país no arriba a la inde­pendència només amb la poe­sia. Mas, que ha vist The imi­ta­tion game, la pel·lícula que explica com els ali­ats van der­ro­tar el nazisme apli­cant les matemàtiques, sap que la teo­ria de jocs, el win-win, és clau. Per exem­ple, assu­mint una part del deute espa­nyol i acor­dant un fons de soli­da­ri­tat durant uns anys, amb uns calen­da­ris, uns rit­mes i uns objec­tius. Com Jun­que­ras sap que si Espa­nya no vol nego­ciar, el pas­siu se l'hau­ran de men­jar amb pata­tes. I tots dos saben que el tau­ler de la par­tida és el món. Que la inde­pendència es juga a Ucraïna o a la Xina. Que l'Europa dels cafès només sap d'interes­sos. Que la geo­política fa que el gas que ve d'Algèria serà essen­cial. I que aquest gas, sor­presa, pas­sarà per Cata­lu­nya, ara que a Ale­ma­nya li ha interes­sat, a pro­posta de Rajoy!, repren­dre el gaso­ducte ter­res­tre Mid­cat, atu­rat a Hos­tal­ric, per no depen­dre tant de Rússia. Com pas­sen per Cata­lu­nya l'auto­pista i el tren que van a Europa amb la mer­ca­de­ria xinesa. A la inde­pendència s'hi va amb mani­fes­ta­ci­ons, però també amb ciència. I en això estem. En això està el govern. A posar ciència a l'Estat. I això li treu èpica, però li dóna més soli­desa.