La cançó de l'enfadós amb el vell Modern

Amb les entranyes del vell cinema Modern de Girona ja fa temps que els governs municipals hi estan aplicant la cançó de l'enfadós. Primer van ser els socialistes, que van adquirir l'edifici el 2001 i al cap de deu anys, quan van deixar el govern, no havien concretat res. Ara són els convergents: el Modern havia estat una de les seves principals armes d'erosió en el darrer mandat que el PSC va compartir amb ERC i ICV, del 2007-2011. El tripartit volia fer-hi un centre cívic, un ateneu d'entitats i una segona sala per al Truffaut. Per arribar-hi van endegar un procés participatiu que va recollir 274 propostes dels veïns. Amb el canvi d'equip municipal, tot va quedar aturat, i fins fa poc no s'ha conegut un esbós de les intencions de fer-hi un ateneu centre cultural, que inclouria un centre de la cançó, una segona sala de cinema i una sala polivalent amb grades per complementar els assajos del Municipal, fer-hi tallers, representacions, etc. Totes les idees poden ser vàlides, però en política no es viu d'intencions i, de moment, el que encara no s'ha presentat és un pressupost aproximat del que costarà reconvertir aquell edifici cada cop més atrotinat en un centre públic polivalent. L'actual equip de govern s'havia compromès a definir-ne els usos, però no ha estat fins que s'ha aprovat la moció del PP, amb els vots de la CUP, PSC i els cinc regidors no adscrits que lidera Pia Bosch, que s'ha renovat el compromís que abans de les eleccions del 24-M es consensuï el futur de l'equipament. La veritat és que en els anys de democràcia a Girona s'han fet grans inversions culturals, des la remodelació del Teatre Municipal a l'Auditori, des del Museu dels Jueus al Museu del Cinema, passant per la Casa Masó. Són equipaments que funcionen, que donen personalitat a la ciutat, però als quals no els sobra ni cinc de pressupost per afrontar nous reptes. Ara, a més, hi ha la rehabilitació de la Casa Pastors, que és un altre front econòmic obert junt amb l'adquisició del fons Santos Torroella. A causa de la previsible necessitat d'aliances per governar el nou Ajuntament que sorgeixi del 24-M estaria bé que s'establissin les prioritats culturals del municipi, perquè, si no canvien les coses, caldrà veure d'on sortiran els diners per rehabilitar edificis i mantenir l'oferta.