Vàndals

L'art no se'n surt d'acabar amb la barbàrie. El coneixement perd la batalla davant de la violència, que engendra impotència, com deia Hannah Arendt. La ignorància no només és atrevida sinó que vol ser hegemònica. L'acció vandàlica que ha patit el jaciment d'ous de dinosaure de Coll de Nargó em deixa tocat. Carregar-se de cop el Mirador del Cretaci, el jaciment museïtzat més gran d'Europa, la posta d'ous més gran que s'hagi recuperat al continent, té mèrit. Deu donar més galons a la bèstia humana que ho ha fet, que no és la d'Émile Zola. Aquest milhomes que s'ha carregat les restes d'uns ous que tenen més de 70 milions d'anys és impossible que tingui canalla. Els dinosaures avui dia són a totes les cases, i no hi ha nen que no sàpiga distingir entre un estegosaure i un triceratops, com saben distingir girafa i elefant. Salvador Moyà, director de l'Institut Català de Paleontologia, ha comparat aquest acte vandàlic amb els gihadistes que han destrossat el patrimoni artístic d'Iraq recentment. Ho hem pensat tots que és la mateixa estupidesa la que han viscut tant a Mossul, com a les restes de Nimrud, com a Coll de Nargó. Estat islàmic fa amics no només reclutant soldats per a la guerra a Síria, sinó amb imitadors de la ignomínia patrimonial. Després d'aixafar les escultures del museu de Mossul, van carregar-se el palau assiri d'Asurnasirpal del segle XIII abans de Crist. Tota una proesa, un crim de guerra que vol generar l'escàndol arreu del planeta. A cops de mall i trepant aniquilen les imatges que trenquen el monoteisme de Mahoma, i a cops de metralladora, els caricaturistes que gosin fotre-se'n. I a Coll de Nargó, que fa un parell d'anys ja va patir el robatori d'un esquelet de dinosaure, per bé que recuperat, l'excusa deu ser una altra. Em sembla que ni Stefan Zweig, que sap revelar les motivacions psicològiques dels actes i comportaments humans, com es demostra a L'embriaguesa de la metamorfosi, ho acabaria d'entendre.