Impunitat normalitzada

Fa pocs dies vaig ennuegar-me per culpa d'una banya de croissant i per l'atac de riure que em va agafar mentre practicava l'hàbit perillós d'esmorzar tot llegint el diari. Vaig tenir l'accident mentre llegia aquesta piulada del periodista Lluís Foix: Si la historia del pequeño Nicolás es cierta, convierte la vida política de los madriles en un sainete. Ridículo. Y muy peligroso. Per sort em vaig recuperar i, avui, tinc l'oportunitat de dir que el senyor Foix no s'ha de preocupar gens ni mica per un suposat perillós desprestigi de la política espanyola arran del “pequeño Nicolás”. Després del periple laosià de l'excap de la Guàrdia Civil Luis Roldán; després que la ics dels GAL no hagi estat (ni serà) refusada; després del desastre del Prestige, en què Rajoy, aleshores vicepresident del govern, tranquil·litzava la població dient que eren sólo pequeños hilillos solidificados, con aspecto de plastilina; després de l'atemptat de l'11-M, quan Aznar va trucar personalment als directors dels diaris més influents per dir-los: “Ha estat ETA”; després de la cínica gestió de l'accident del metro de València; després de la psicopoliticopimpineladramatització del cas Nóos; després dels casos Gürtel, Bárcenas, eros andalusos, Castor..., després de tot això i més, Espanya està immunitzada contra ella mateixa. I viu en una impunitat normalitzada que encara li permet generar més impunitat. A Espanya s'ha arribat a allò que Imre Kertész diagnostica com “elevar el mal ús del llenguatge a categoria de consens”. Un consens tristíssim, en què l'abús de poder és abordat amb més abús de poder (llei mordassa i pacte antigihadista). Un consens en què un país que figura com a quart de la cua d'Europa en matèria de fiabilitat judicial decreta l'expulsió del jutge Santiago Vidal. En aquest context dir que el cas del “pequeño Nicolás” deteriora la política espanyola és formular una ironia digna de figurar a El arte de injuriar, text de Borges en què un home diu a un altre home: “La seva dona, senyor, amb l'excusa que treballa en un prostíbul, ven gèneres de contraban!”.