Andorra global
El blocatge de Banca Privada d'Andorra, ordenat pel Departament del Tresor dels Estats Units, és un molt bon exemple d'aquella coneguda frase segons la qual la globalització és una realitat percebuda i assimilada, de manera ben especial, per les elits. Ja que sumant i posant juntes totes les peces es fa ben visible com en un edifici discret d'Andorra la Vella convergeixen grans debats mundials i es lliuren batalles d'una guerra freda però alhora intensa.
No endebades els tres casos que el govern dels Estats Units esmenta a l'hora de prendre la dràstica mesura que va prendre contra el govern andorrà tenen a veure amb els seus enemics en el tauler geopolític. Per una banda, acusa el banc de blanquejar diners de Petróleo de Venezuela, el país, el règim, que ha substituït Cuba en la llista dels enemics pròxims. Concretament parla del blanqueig intencionat del banc, o d'un alt funcionari del banc, de més de dos mil milions d'euros, que el govern americà afirma que provenen o que són usats per a operacions il·legals.
La segona operació vigilada té a veure amb Rússia. El Departament del Tresor acusa BPA d'haver blanquejat, de nou sabent l'origen il·lícit dels diners, cinquanta-sis milions d'euros que Andrei Petrov, el rus resident a Lloret que va ser detingut fa dos anys per les seues relacions amb la màfia, hauria usat en favor de Semion Mogilevic, el cap mafiós que està en la llista dels deu homes més buscats per l'FBI al món sencer.
Finalment, la tercera de les operacions denunciada té a veure amb la Xina. Es tracta d'una quantitat de diners que els americans ignoren quina és exactament però que defineixen com a “desorbitada”, que va ser blanquejada per Gao Ping, també en favor dels interessos d'altri.
És possible que l'operació tinga a veure especialment amb les represàlies contra Rússia per la invasió de Crimea? Doncs segurament sí. Aleshores el que impressiona és com de xicotet s'ha fet el món. Tant com perquè des d'una oficina a Texas, en el marc de la persecució d'un càrtel mexicà, el govern americà descobrisca la manera de trobar informació d'un banc, al final discret i petit, de la més discreta i petita encara Andorra. I descobrisca que els seus enemics o competidors l'usen per a operacions il·legals des de mig món i cap a l'altre mig. Tot plegat, evidentment, és un bon problema per a Andorra, però també la demostració, per si calia encara, que el món ja no té fronteres reals, com a mínim per a alguns.
