Xavalla

Avui fa una setmana que la Fàbrica Nacional de la Moneda i el Timbre ha posat a disposició del públic una sèrie de dues peces que commemora la fi de la Segona Guerra Mundial amb el lema: “70 años de paz.” Fins aquí, res a dir. Ara també és veritat, com ha recordat algú aquests dies, que és una llegenda que recorda l'eslògan ideat pel règim franquista el 1964 per celebrar el 25è aniversari del final de la Guerra Civil: “25 años de paz española”. No és l'única flaire franquista d'aquesta nova moneda. Feta en or, reprodueix a l'anvers l'efígie del rei Felip VI, amb el seu títol i l'any de l'emissió, mentre que al revers hi surt un colom amb una branca d'olivera al bec com a símbol de la pau. A la part superior es llegeix la frase que dèiem “70 anys de pau” i a la part inferior, hi surt el valor de la peça: 200 euros. Però quin valor té una moneda que obvia els quaranta anys de dictadura de Franco? Quan es va començar a emetre monedes d'ençà el segle VI aC, les llegendes i imatges que s'hi gravaven volien transmetre uns valors, uns ideals que han proporcionat dades de tota mena i ens han permès conèixer la història d'aquells que les utilitzaven. I gràcies a disciplines com ara la numismàtica s'han interpretat amb coneixement de causa factors polítics, culturals, econòmics i artístics de l'època. Els numismàtics també ens recorden que les monedes –al marge del seu valor econòmic– han estat utilitzades pel poder polític que les ha dissenyades com a mitjà de comunicació i propaganda i que s'han utilitzat durant tota la història com a element de cohesió i símbol d'independència. Vistes les dues cares de la moneda i entesa la lliçó d'Història que ens volen fer creure que els anys de franquisme inclòs en aquest període de set dècades va ser un període de pau fa que no em mereixin cap crèdit. A aquestes altures de la història, monedes com les que s'acaben d'emetre no tenen cap valor, semblen de fireta, de quincalla, pura xavalla.