‘Parva Gerunda'

Girona va ser, dissabte passat, seu de la cloenda de les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques, que es van iniciar el dia abans a la Casa de Convalescència Sant Pau de Barcelona amb una ponència inaugural, diverses comunicacions i tallers simultanis. Aquesta trobada de professorat pretén ser un espai d'intercanvi de projectes, de comunicació d'experiències didàctiques i d'oferiment de recursos per al treball a les aules. Des de l'any passat, però, s'ha decidit que el segon dia de la reunió signifiqui també un apropament del professorat al patrimoni clàssic a partir de visites guiades. La ciutat escollida va ser, com deia, Girona. Vaig assistir-hi per la meva implicació amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, que era l'organitzador juntament amb les Universitats de Barcelona i Girona i altres institucions col·laboradores. I em plau subratllar, des de la posició d'un simple assistent, l'interès de les xerrades i l'amè recorregut per la nostra parva Gerunda, tan gran, però, si els que l'expliquen saben compaginar els coneixements, ben amplis, i l'entusiasme, extraordinari. L'edifici de la Fontana d'Or va ser la seu de la conferència inicial, a càrrec del professor gironí d'història de l'art David Vivó, que es va erigir en un excel·lent presentador de l'antiga ciutat romana, motiu de la visita. Més tard, els assistents vam visitar el Museu d'Història sota el
guiatge de Lluís Palahí, que va fer una acurada dissecció dels continguts i de les interpretacions que es poden fer del famós mosaic trobat a Bell-lloc del Pla. Alternativament, hi va haver, també, una oferta pedagògica dels museus de la ciutat. Després de dinar, la cirereta va ser un itinerari guiat per la Gerunda romana, amb els professors Josep Maria Nolla i David Vivó. A mi em va tocar el grup del Dr. Nolla. Imagino que en l'altre passà una cosa semblant. L'explicació captivadora dels guies i l'interès dels diversos elements van fer passar el temps volant. El goig de fruir d'unes explicacions precises sobre els sarcòfags paleocristians de Sant Feliu, per exemple, analitzats amb tot detall, o d'anar descobrint amb la imaginació el que s'amaga sota la plaça de la catedral, els comentaris sobre les torres i les muralles, formaven una lliçó exquisida que ningú tenia pressa per donar per acabada –i això que jugava el Barça!– i quan ens vam acomiadar semblava que ho deixàvem amb un punt de recança, després d'un recorregut magnífic que ens havia fet la ciutat
realment molt més nostra.