La primera prova

La tensió social –i nacional– que arrosseguen Catalunya i Espanya només ha pogut perdre pressió pels forats de les enquestes. I les enquestes són el placebo, cada dia més absurd i superficial, de la democràcia. Absurd perquè, segons afirmen els entesos, en uns moments tan convulsos com els que vivim un sondeig és “un retrat de l'instant”. Si els instants en les persones són confusos i provisionals, en les societats en crisi són una broma. Per això ahir Podemos pujava com la bromera i avui cau pendent amunt. Per això també Ciutadans ha passat de ser una alteració a Catalunya a convertir-se en una opció de govern a Espanya. La convulsió mal resolta pot enganyar. Però ara, finalment, almenys en una part de l'Estat es podrà aclarir alguna cosa amb el contrast necessari. Diumenge es fan eleccions a Andalusia. A Andalusia mana de sempre el PSOE, encara que no fos el partit més votat en les darreres eleccions autonòmiques. El govern andalús s'ha constituït en règim. I en els règims pot passar de tot perquè les impunitats semblen eternes. Els resultats d'Andalusia, doncs, no són exactament extrapolables a Espanya i menys encara a Catalunya, però faran d'indicador. Què passa si Podemos no puja tant com proclamaven els seus descarats politòlegs? És possible que Ciutadans pugui fins i tot superar-los en resultats? La baula més interessant de la cadena andalusa seran els pactes de l'endemà. Depèn com actuïn els uns i els altres les enquestes embogiran. Uf! La solució parcial, al maig.