La presó

Sorprèn veure com es repeteixen els esquemes del passat sense que cap líder català sàpiga evitar-ho. A poc a poc, l'independentisme es va deixant arrossegar al terreny de l'esquerra radical espanyola. Si això segueix així és qüestió de temps que tornem a escoltar discursos sobre rojos-separatistas. Tenint en compte les arengues que van fer l'altre dia alguns parlamentaris, la sentència del Suprem semblava d'allò més lògica. Des del punt de vista dels interessos de l'Estat, només per escoltar la Marta Rovira parlant de “casta” com si fos una grupie de Podemos ja valia la pena que uns quants joves anessin a la presó. Veure David Fernández abandonant l'escó per la sentència del Suprem, després de permetre que el 9-N es convertís en una festa noucentista, va ser decebedor. Està bé que les esquerres rebutgin unitats folklòriques amb CiU, però si fan seguidisme del radicalisme espanyol acabaran una altra vegada a l'exili. El que cal fer és dir la veritat, per dura que sigui. Fernández pot encadenar-se al Parlament fins que la justícia absolgui els nois, però no té dret a devaluar la nostra Cambra. Les esquerres catalanes no es poden permetre utilitzar el doble llistó de mesurar que gasta el Joan Herrera. Si algú té un problema amb la sentència que vagi a reclamar a Madrid, o que parli amb Pablo Iglesias. Això de parlar de prendre el cielo por asalto i després brandar la llei contra els catalans per impedir un referèndum ho poden fer els espanyols, que al capdavall són espanyols. Ja sé que nosaltres ho hauríem arreglat d'una altra manera, ni que sigui perquè estem més a prop els uns dels altres. Però si ens conformem a respectar la llei de l'Estat per decidir una cosa tan important com el futur de tot un país, només faltaria que no la respectéssim quan el Suprem es passa de la ratlla amb vuit joves. Si us preocupa tant la gent que pateix, la propera vegada que algú vagi a la presó per protestar mireu que hi vagi per la llibertat de Catalunya. Tot el que no sigui això, és fer el valent i embolicar la troca.