Qui assetja el Parlament?

El 15 de juny del 2011 es van produir uns fets poc edificants i lamentables quan uns milers de manifestants van protestar contra les retallades del govern de CiU, amb suport del PP, a l'entorn del Parlament de Catalunya barrant el pas als diputats i diputades. Ara el Tribunal Suprem ha sentenciat a tres anys de presó els detinguts, eliminant l'absolució prèvia. Res estrany en una justícia espanyola que aplica una legalitat cada cop més repressiva contra els moviments de protesta. Però fa feredat el cofoisme amb què una part de la classe política i mediàtica catalana ha rebut la sentència. Sóc ferm partidari de preservar les nostres institucions, però malament rai si la defensa de la dignitat del nostre Parlament implica empresonar manifestants. Una cosa és actuar contra una amenaça real a la sobirania popular si hi ha un intent de prendre per la força el poder atacant el Parlament i una altra és que una protesta ciutadana puntual, per mal plantejada que fos, acabi amb gent a la presó. I intueixo que els tribunals que han actuat són un perill més gran per a la sobirania del nostre Parlament que els manifestants condemnats! Com ho demostra la querella contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pel 9-N. Per reprovables que siguin els fets, com es pot valorar positivament una sentència de presó contra uns manifestants des d'un govern que té els seus principals membres encausats per una justícia espanyola de la qual es posa constantment en dubte la imparcialitat? És parcial quan els demandats són ses senyories i imparcial quan els condemnats són ciutadans? Cal defensar les institucions i no bunqueritzar-les. Qui assetja el Parlament no són uns manifestants un dia, sinó el BOE diàriament. Confondre amb contraposicions fal·laces entre la gent d'ordre i la turba és un engany en una Catalunya en què la lluita per la sobirania plena està liderada per una ciutadania disposada, bona part de la qual, a incomplir la legalitat espanyola.