La columna
FMC, així no
El cas de l'FMC i la sentència de l'Audiència no aclareixen el veritable problema: les dietes
En un article publicat el juliol de l'any passat defensava que el cas de les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) tenia moltes arestes, des de les influències del més pur estil Bustos fins a la discussió sobre si calen al país dues entitats municipalistes. Però la més important, i que continua sense resoldre's, és si els càrrecs públics han de cobrar dietes. Aquell article estava fet abans de les imputacions judicials –que ja havia demanat la fiscalia anticorrupció– i mostrava el que continuo pensant: que avui en aquest país les dietes són legals i, per tant, els alcaldes podien haver cobrat per assistir a reunions, elaborar documents o presidir comissions de l'FMC. Altra cosa és si hi havia una falta administrativa pel fet d'estar mal consignades aquestes partides.
Ara, però, aquest cas ha fet un gir. L'Audiència de Barcelona ha considerat que el cas s'ha de tancar, ja que l'FMC és una entitat privada que es regeix per la normativa d'associacions. Vaja, que una entitat municipalista formada per càrrecs públics, finançada amb diners públics i que treballa per a corporacions públiques és privada. A vegades, la justícia, la mateixa que el dia següent condemnava a presó vuit joves per una protesta, sorprèn.
El problema rau, però, en el fet que no es va al fons de la qüestió. Avui, aquest diari despulla el patrimoni dels set principals candidats a l'alcaldia de Barcelona. I ja indica, com ja han fet alguns dels candidats –el del PSC, Jaume Collboni; la de Barcelona en Comú, Ada Colau, i la de la CUP, María José Lecha, ho han fet per escrit–, que cal anar cap a un únic sou. Els càrrecs polítics han de cobrar per la seva feina el que es pacti. I també s'ha de deixar clar quina és la seva feina. D'aquesta manera ens evitarem l'espectacle de descobrir que hi ha diputats que cobren per desplaçament i peatges quan tenen un pis llogat a Barcelona o alcaldes que es complementen el sou amb l'excusa que han assumit una feina d'una altra persona que estava remunerada. Un nou país necessita també un nou sistema polític, si més no, més transparent.
