Catalunya, un país feliç

De la mateixa manera que els catòlics tenen establert, des de temps reculats, la dedicació de cada dia a un sant o a una santa, o a un grapat, perquè al final el santoral està més atapeït que el nombre de jornades disponibles, el món laic, en un exercici pèssim d'imitació, té ocupat el calendari amb dedicatòries no pas a persones sinó a aspectes de la vida terrenal. S'hi engloben temes seriosos, com el càncer o la no-violència, i algunes qüestions més pintoresques, com si al final haguessin sobrat dies i algú hagués decidit omplir-los amb el primer que li hagués passat pel cap. Divendres passat, com si no n'hi hagués prou amb celebrar sant Ambròs de Siena, sant Martí de Dumio, santa Fotina, santes Eufèmia i Alexandra o, per als no creients, l'entrada de la primavera, resulta que era el Dia Mundial de la Felicitat.

Com que aquestes efemèrides sempre van acompanyades d'un estudi a consciència, vam ser il·lustrats amb un estudi titulat World happines report, que estableix el rànquing dels 50 països més feliços del món. Agafats en colles nacionals, entre els habitants més feliços del planeta destaquen danesos, noruecs, suïssos, holandesos i suecs. Països avançats també en classificacions de benestar, educació, control de la corrupció, etcètera. Espanya ocupa el lloc trenta-vuitè, al darrere d'estats com ara Mèxic, Panamà, els Emirats Àrabs, Qatar, Xipre o Israel. Fa de mal dir què fa que els espanyols siguin més infeliços que els israelians o els mexicans, llocs on la vida d'entrada és molt més perillosa. El que sí que es pot deduir mirant la classificació és que entre els estats amb més benestar, als petits la gent és més feliç que als països més grans, ja que nord-americans, francesos, britànics o alemanys surten del lloc quinze cap avall. Això ens dóna un altre argument per a la independència. Sent un país petit tenim més possibilitats de ser feliços. Si més no, deixar de ser espanyols ens aportaria una injecció de felicitat que no tenim ara.