Vincles

Vivim tan immersos en la societat de consum que també parlem de marca per referir-nos a països i ciutats. Tot se simplifica, es banalitza, i es ven com una marca. Barcelona és la gran marca de Catalunya arreu del món. Un èxit colossal carregat de beneficis potencials... que, a vegades, acaba incomodant els mateixos barcelonins. En el seu darrer llibre, Joan Margarit dedica un poema a Barcelona, una ciutat que observa plena d'“una gentada estranya que s'encega en la finestra innecessària d'hotels gelats i aparadors superflus”. Al poeta, les conseqüències de l'èxit de la marca Barcelona el porten a generar un contrapunt depriment al de “la gran encisera”: “Desolada ciutat que fas de puta.” Els poetes, ja se sap, sempre van al moll de l'os, però potser no n'hi ha per tant. Si els turistes vénen, que vinguin. I moltes gràcies. L'important és que l'Ajuntament aprofiti l'èxit de la marca per desenvolupar un model de ciutat atractiu per al visitant i per al que hi viu. Barcelona, diuen, vol esdevenir una smart city, una ciutat intel·ligent, és a dir, un espai comunal capaç de generar iniciatives que reforcin els vincles entre la seva gent. I en aquest sentit hi ha accions municipals que demostren com la innovació i la tecnologia poden impulsar inesperades polítiques socials. Estic pensant en l'anomenada Vincles BCN: un exemple magnífic d'aquest potencial. Es tracta d'una petita “xarxa de confiança” per a persones grans que viuen soles. Gràcies a una tauleta tàctil o un telèfon mòbil, la persona que viu sola té activat un grupet de persones –familiars, amics, veïns, botiguers i professionals de salut– que comparteixen el contacte o es comuniquen via Skype per qualsevol motiu o incidència. La tecnologia, en aquest cas, permet les relacions de veïnatge que als pobles continua essent la xarxa social més eficient i el millor antídot contra la soledat. La iniciativa ha obtingut un prestigiós premi internacional ben merescut. La intel·ligència d'una ciutat es mesura en unitats de bon veïnatge.