Antoni Solà, alcalde

Aquest cap de setmana Antoni Solà ha presidit un dels seus últims actes com a alcalde de Santa Coloma de Farners, i segur que ha estat un dels més gratificants: inaugurar uns jardinets que porten el nom d'un antecessor seu molt estimat pel poble, l'alcalde Jordi Iglesias. L'“alcalde de les galetes” es va retirar després de dotze anys a l'alcaldia –una altra legislatura com a regidor– i havent deixat una obra de govern esplèndida. Antoni Solà deixa també un poble transformat, sobretot en el camp de la cultura. Pocs alcaldes hi ha hagut en aquest país que se la creguessin tant com ell. I els resultats canten. Han estat cinc mandats en què els pros pesen infinitament més que els contres, i per això molts ciutadans creuen que és una llàstima que no repeteixi, ara que havia aconseguit un domini de l'escena, un gran savoir faire en el tracte personal i una panoràmica de la gestió administrativa com ningú altre.

Però Solà ha decidit no presentar-se. Punt i respecte per a la seva decisió. El cas és que si Iglesias va retirar-se en edat de jubilació, a l'alcalde que se'n va ara li queden uns quants anys de vida laboral i professional. I aquí comença el debat. Què ha de fer? Tornar a la seva professió de mestre? L'esperit justicier que s'ha anat instal·lant a la societat fa que bona part de la ciutadania es llepi els bigotis davant la possibilitat de veure una autoritat reculant a la seva antiga feina i perdent els privilegis (en el cas, és clar, que tornar a fer de mestre fos una reculada i que fer d'alcalde comportés privilegis...). Però per poc fred que mantinguem el cap veurem que potser no és el destí lògic ni just. No és lògic que una persona que ha batallat amb expedients tècnics i polítics de tota mena (i que se n'ha sortit) ara no tingui a punt un càrrec d'assessor d'urbanisme en algun organisme o una plaça de professor contractat per ensenyar gestió pública en una facultat. Ni és just per al col·legi que l'hagi d'acceptar. Un pedagog amb vint anys d'absència de les aules i amb necessitat d'actualitzar tants i tants coneixements quant temps trigarà a posar-se al corrent? El dia que la ciutadania catalana aprengui a no pensar amb l'estómac sinó atenent a criteris d'eficiència, començarem a tenir un país preparat per al gran salt de l'estat propi.