Sant i senya

El Partit Popular ha aprofitat el darrer ple de la legislatura a les Corts Valencianes per aprovar una llei de senyes d'identitat. La maniobra no s'entén. Precisament ha estat el PP qui més ha blasmat contra el “nacionalisme identitari”. La incògnita es desvela quan es comprova, al text de la norma, que la tal “identitat” no passa de la proclamació folklòrica i, una vegada més, de l'anticatalanisme. A part el Tribunal de les Aigües, el Misteri d'Elx, la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, la cria de coloms i els bous de carrer, la gran senya d'identitat local per al PP és “la-llengua-valenciana-distinta-de-la-catalana”. La llei ho deixa ben clar: “El respecte de la llengua valenciana com a senya d'identitat implica defendre la seua individualitat respecte a les altres llengües de l'Estat i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià.” És a dir, respectar “la llengua valenciana” és considerar-la diferent de la catalana. I prou i gràcies. Les contradiccions s'encadenen. Rita Barberà, per exemple, el dia de la Crida, va respectar la “llengua valenciana” perquè la va desbudellar però no la va considerar cataana? La llei especifica que a l'“Observatori de les senyes” hi haurà Lo Rat-Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, entitats secessionistes que defensen una normativa aberrant, però ha estat redactada en català local. La llei, doncs, va contra les senyes d'identitat? Cal deixar sense subvencions el Butlletí Oficial de les Corts? Els burros volen?