Un dia al museu

D'un museu esperem que ens sorprengui, que ens ensenyi i que ens diverteixi. El Museu Etnogràfic de Ripoll compleix amb totes tres expectatives. No hi ha obres de cap artista excepcional que ens deixi bocabadats, ni cap tema específic que requereixi coneixements previs sobre el que se'ns mostra ni és una sala de jocs com poden ser els museus de cera, de la tortura o de la ciència. L'equipament, tot i que dugui el nom de Ripoll, en realitat pertany a tot el Ripollès, recorda, mostra, reviu, ensenya i recrea el pas del temps en un territori concret amb els costums, els oficis, la quotidianitat de nosaltres mateixos a través dels utensilis dels nostres avantpassats, des d'objectes de la prehistòria fins avui. Aquest esperit queda perfectament reflectit en el final del recorregut, una sala plena d'objectes que usem regularment ara i amb un audiovisual que finalitza amb la il·luminació dels visitants en un gran mirall convertint-los en objecte i subjecte, en la darrera peça de l'exposició. Vaig tenir la sort de poder fer un recorregut acompanyat per l'home que millor el coneix, en Florenci Crivillé, i la directora, Roser Vilardell, que amenitzava les explicacions amb anècdotes curioses. Del fons del museu només hi ha un cinquanta per cent exposat. Tot i així és impossible en una columna, i possiblement en tot el diari del diumenge, enumerar tot el que s'hi exposa. Entre el que em van cridar l'atenció hi ha una ferralla completament retorçada com si fos una escultura abstracta. En aquest cas la realitat segur que supera el deliri de qualsevol artista: es tracta de la llanta del camió carregat de trilita que va explotar per una bomba davant un bordell de Ripoll. En un tros encara s'hi pot llegir el nom d'una coneguda marca que s'ha convertit en sinònim de greix. A la mateixa sala hi ha peces de l'edat de la pedra i de l'edat del ferro. No hi podien faltar els rocs de llamp, unes pedres llises i perfectament arrodonides que els pagesos atribuïen a la caiguda d'un llamp i que ara se sap que eren eines forjades per la mà de l'home. Amb una il·lustració d'eines, vestits, atuells, armes, objectes religiosos, exvots, armes, artesania, decoració,... se'ns mostra quelcom molt proper a la realitat del nostre territori al llarg de la història. Erra qui confongui el nom del museu amb un equipament només localista. Com algunes grans obres, té la virtut d'universalitzar els trets propis en lloc de voler universalitzar la propietat, com pretenen alguns.