Sang i fetge recuperats
Durant mesos i mesos el crim d'Alcàsser va desbocar el periodisme espanyol. El pretès periodisme. Les memòries més solvents deuen recordar l'espectacle grotesc que Nieves Herrero va perpetrar des d'Antena 3. Les audiències l'acompanyaven i els responsables del canal televisiu la van deixar fer. Herrero va transformar Alcàsser en un plató on es desplegava un serial sinistre, un xou de vísceres sentimentals obertes en canal. Potser el cas encara s'estudia en alguna facultat. Els parents d'algunes de les víctimes van quedar abduïts per la comèdia bàrbara. Conscients de la popularitat que donen les càmeres i els platós, se'n van fer addictes. I quan el cas començava a exhaurir-se, després de voltes i més voltes macabres, van recórrer a la teoria de la conspiració, que encara va arrossegar una part de l'audiència. Els assassins de les joves, deien, en realitat amagaven una xarxa d'intencions i complicitat molt més profunda.
Conten les cròniques que Nieves Herrero, encara en actiu a 13TV, es va redimir arran de les reflexions i les crítiques que li van ploure com la pedregada necessària. Va retirar-se durant un temps i després va reaparèixer a Televisió Espanyola en un programa d'intencions solidàries. Una catarsi necessària, però limitada. El fem televisiu ha passat de l'anècdota a la categoria i ara hi ha cadenes que s'assemblen més a un cabaret d'espectacle ínfim que a un mitjà que ha d'entendre la comunicació com a informació i entreteniment. No com a circ romà. De tota manera, l'espectador més sensat encara sap distingir entre la realitat natural i la induïda. Quan un televident es mira qualsevol de les seqüeles de Gran Hermano o productes al·lucinògens semblants sap que assisteix al teatre. O així hauria de ser. No és el cas dels informatius o dels programes que enganyen l'audiència proclamant-se'n. En aquests casos l'opinió pública baixa la guàrdia davant la publicada. Els efectes que se'n deriven són molt més perniciosos.
Així ha passat en el cas del sinistre de l'avió de Germanwings. La carn a la graella no s'ha limitat als barracons de platja. Ha arribat a alguns restaurants que es volen de luxe. Des del primer moment les autoritats i les parts implicades van decantar-se per la discreció i la contenció. L'envergadura de l'incident va fer difícil mantenir la serenitat. Alguns mitjans i alguns professionals van derrapar. Com que tenien hores de programació buides van obrir la llauna de l'especulació i la temeritat. Al segon dia van entrar de ple confonent informació amb espectacle. L'especulació inicial va deixar pas a l'especulació temerària. Alguns platós van tornar a fer de circ. Si no hi ha més dades que les primeres reaccions necessàries –localitzar el lloc del sinistre i desplegar la logística necessària per recuperar els cossos i acompanyar els familiars–, convé –els convé– deixar volar la imaginació i alimentar la morbositat. Una vegada més alguns d'aquests familiars han cedit a la temptació de la càmera, el micròfon o el plató. D'esdevenir els còmplices necessaris del cabaret grotesc.
La parada dels monstres ha tornat a quedar estesa. L'experiència antiga no ha servit de res i les crítiques dels més sensats en aquells casos ja eren desmemòria. Aquesta vegada, però, el serial ha quedat bruscament interromput perquè la fiscalia francesa ha aclarit les causes del sinistre en tenir-ne coneixement. Les conclusions potser han estat precipitades. El temps ho dirà. Però la revelació ha impedit la cadena d'especulacions que començaven a entrar en el ple deliri. Ha tornat a quedar clar que l'ésser humà és un animal recurrent en l'error. En tot cas, convindria estalviar-se la darrera fase del serial. La temptació a escampar teories conspiratives que qüestionen la versió oficial i que donen als carronyers l'oportunitat de mantenir l'audiència més badoca captiva algunes setmanes més. És difícil acontentar-se quan una tragèdia tan enorme queda reduïda a l'actuació potser psicòtica d'una sola persona. La realitat no sempre satisfà la tranquil·litat a què molts aspiren. Però el deliri no ens fa millors.
