Ull de peix
Dos milions
Em trobo a l'òpera (quin bon punt de trobada) l'amic Francesc Llach i em fa a les mans els càlculs electorals següents: a l'últim cens electoral (2012) hi havia a Catalunya 5.257.982 electors, que, en l'actualitat, pot variar. Per obtenir les dues terceres parts de participació (que són indispensables), ha d'haver-hi un mínim de 3.470.269 votants; la majoria absoluta dels independentistes s'obtindria, doncs, amb 1.735.136 vots. Ara bé, quan la consulta del 9-N, els Sí-Sí, van ser 1.897.274. Això sí: si la participació puja, caldran més vots.
És bo que ho calculin i ho meditin els qui afirmen que la majoria absoluta és impossible. Des de més de 600 km de distància creuen que això de l'independentisme va ser foc d'encenalls, una emprenyada col·lectiva que ara s'ha calmat. És a dir, els qui no visualitzen manifestacions creuen que som mesells; si enarbores banderes, xiulades i tot el desplegament visible patriòtic, aleshores es posen a tremolar.
L'amic Llach també em recorda que si l'independentisme guanya per majoria absoluta, l'Estat al qual pertany Catalunya ha de començar una fase de negociació; si l'Estat no ho vol fer, la Convenció de Gènova del 1986 ordena que el Tribunal Internacional de Justícia creï una comissió que porti a terme el procés de separació.
Els maltractaments i els assetjaments a què ens sotmet l'Estat, a tots els Països Catalans, afecten la llengua (amb mesures anticonstitucionals), les finances, l'esport, la jurisprudència, el transport, etc. De fet, l'Estat ha reaccionat a l'ofensiva, perquè la realitat estereotipada de què parteix creu que som pusil·lànimes de mena, és a dir covards, i que qualsevol amenaça, especialment els atacs a la llengua, ens portarà de nou a la nostra condició de colònia.
Mira per on, sóc dels qui creuen que l'energia de Catalunya és molt més potent del que imaginen els nostres adversaris, malgrat que circuli per sota de les elits econòmiques. Vaja, que ja no som covards. Ni mesells.