Transparent

Sóc partidari que m'expliquin la veritat, que em diguin les coses com són i que no m'amaguin informació. Per això em sorprèn que s'hagi criticat la transparència que va exhibir el fiscal de Marsella a l'hora de donar explicacions que esvaïen els dubtes que planaven sobre les causes de la tragèdia aèria dels Alps. En un moment que les especulacions i les incerteses s'escampaven pertot arreu, amb el perill real que això encara provoqui més dolor en les famílies, la seva fermesa i determinació de donar resposta als interrogants que havia generat l'accident trobo que són per aplaudir. El que és inquietant és que com que no hi estem acostumats, a la transparència, a la veritat, quan ens la diuen és tan  crua que no ens la creiem. No ens en sabem avenir i no se'ns acut res més que carregar i atacar aquell que ha fet allò que reclamàvem tots a crits: que fossin sincers. Estic convençut que tant vostès com jo vam sentir persones al nostre voltant que es lamentaven amb el “no sabrem mai què ha passat”. Volem saber la veritat, que no ens amaguin res, que se sàpiga tot, però quan ens la serveixen i ho fan sense filtres amb tota la seva cruesa, ens ofèn. Vull pensar que els familiars de les víctimes, els primers i més legítims coneixedors de la veritat, van agrair poder començar a tenir respostes. Davant d'un fet inexplicable i d'una realitat inassumible, tenir alguna cosa per començar a fer el dol, per acceptar l'inacceptable i, sobretot, per poder posar els fonaments  per mirar de refer-te d'una sacsejada que t'ensorra, ha de ser d'agrair. Agraïment dins l'insuportable dolor. Voldria pensar que la sinceritat els ha servit per fer callar la veu insistent que martelleja preguntant una vegada i una altra per què? Perquè si una mort encara que no estigui precedida per unes circumstàncies tan tràgiques ja ens colpeix i ens planteja mil i una preguntes, entenc que quan se te'n van d'aquesta manera, el teu sentiment de dolor i de pèrdua t'acompanyen de per vida i fa de tu una persona més transparent.