Plomalls

Aquests plomalls de colors tan vius i cos tan esmerlit acaben cada any tots si fa no fa. Si passéssim per totes les taules de Catalunya a punt de desparar, allà on ja han encetat la mona, veuríem com fan jocs similars. Fan pessigolles, exploren els pavellons auditius de padrins i padrines, i giren en mans dels fillols com gira la tuneladora de l'L-9. Fins es deuen moure a més velocitat i tot. Serveixen de passadors als cabells que, si no s'ha anat amb cura, empastifaran caps i dits de melmelada o de mantega si la mona és tipus sara. Quan pugi l'engrescament els més petits miraran d'acumular el màxim nombre de plomalls a la mà, com els punts d'un concurs. I el groc, vermell, el verd i el blau al puny tancat faran el cap del gegant indi de Reus, un exotisme semblant als barrets de Carmen Miranda, o l'emblema del Google Chrome. I aquí en la cursa, en l'estira, els plomalls es començaran a quedar pels dits. Es desfaran com quan la canalla anava a afollar nius. Tret d'aquelles tietes que els salvaran per fer un cóc ràpid disfressat de mona. Plomalls i sanefes de paper salvats pels pèls. Els pollets de feltre tampoc viuran gaires hores. Les potes, els ulls i el bec de plàstic tenen un full de ruta clar, i abandonaran el cos groc, mentre que la fruita confitada farà guàrdia damunt de l'últim tall. A mi m'agrada cruspir-me la pera, i aquells talls de meló verd, i en canvi em costa atacar les rodanxes de taronja. La gallina, la pilota de xocolata sortida d'un motlle més de La teca d'Ignasi Domènech que no d'un curs de cupcakes, faran el trencadís. Trossos de xocolata que haurien servit a Gaudí per fer un drac o un banc, corren de plat en plat. Cop de ganivet a la figura i polze i índex sobre l'esvoranc han fet la resta. Amb l'esquena del ganivet, el gest mecànic de netejar les estovalles ens anirà bé per arreplegar les miques de l'ametlla caiguda de les vores de la mona. L'ou dur ja l'haurem esclafat al front d'aquell que s'abalteix. La mona ens haurà fet servei sereníssim de joc un any més.