Opinió

el defensor del lector

Hi ha poc ‘Món'?

El que no farem mai, això sí, és començar el diari per la informació internacional, com ho fan altres rotatius. Som bàsicament i per damunt de tot un diari local i comarcal

És un tema que em fan arri­bar sovint els nos­tres lec­tors, algun l'he rebut fa pocs dies. Des del nai­xe­ment d'El Punt Diari i de l'Avui, s'han vis­cut dues eta­pes, lli­ga­des amb els dos dia­ris. L'Avui, un diari amb vocació gene­ra­lista, sem­pre ha trac­tat prou bé els temes de la infor­mació que se'n deia, i alguns encara en diuen, inter­na­ci­o­nal. A El Punt, en canvi, la infor­mació de Món era més aviat resi­dual. Amb el casa­ment dels dos dia­ris, s'ha ini­ciat una nova etapa, en què Espa­nya i Món s'han unit en una sola secció, jo diria que molt com­pleta. Cer­ta­ment que mai no n'hi ha prou, però si mirem les pro­por­ci­ons de les diver­ses sec­ci­ons del diari em sem­bla que estan prou equi­li­bra­des. I un altre punt que s'ha de tenir en compte. Mol­tes infor­ma­ci­ons de Món les tro­bem escam­pa­des en altres llocs del diari, com són els temes de cul­tura i d'eco­no­mia. Sense obli­dar els esports, que ja tenen el seu diari propi, L'Espor­tiu. Hem par­lat del tema amb Miquel Riera, màxim res­pon­sa­ble d'aquesta secció, que m'ha donat unes quan­tes dades per con­fir­mar l'interès del diari per aquesta secció. D'entrada hem de dir que el més impor­tant d'aquesta secció no és la notícia en si mateixa, que la sabem al cap de moments d'haver succeït. El que importa, lla­vors, de debò, és el trac­ta­ment dels fets, que això sí que demana un apro­fun­di­ment, que està en mans dels redac­tors espe­ci­a­lit­zats de la secció i dels cor­res­pon­sals. Per tal que el lec­tor se'n faci una idea, direm que la secció d'Espa­nya-Món està for­mada per la cap i cinc redac­tors. Es fan una mit­jana de qua­tre a sis pla­nes cada dia, tenint en compte que això pot can­viar quan es pro­du­eix algun esde­ve­ni­ment espe­cial, com el que hem vis­cut pre­ci­sa­ment fa pocs dies amb l'acci­dent d'avi­ació dels Alps. I aquí hi hem d'afe­gir les qua­tre pla­nes de Món que tro­bem a Presència, sense obli­dar la secció que hi fa set­ma­nal­ment Ramon Rovira sobre temes con­crets. Hi ha més, el nos­tre diari té cor­res­pon­sals, encara que no en exclu­siva, a París, Lon­dres, Brus­sel·les, Mos­cou, Pequín, Bel­grad, Roma, Bue­nos Aires i Was­hing­ton. Aquest punt crec que és molt impor­tant, perquè per­met un trac­ta­ment de la notícia tal com es viu en aquests llocs. Són nor­mal­ment cròniques que ens aju­den a des­co­brir el fons de la qüestió. I fins i tot, en casos molt espe­ci­als, s'ha enviat un o una peri­o­dista de la casa per fer-ne un trac­ta­ment més exhaus­tiu, com va pas­sar en el referèndum d'Escòcia, on hi havia, a més del cor­res­pon­sal, una redac­tora. Però com que les notícies en si també són impor­tants, aques­tes ens arri­ben a gra­pats a través de les agències Efe, Reu­ters, France Press i Asso­ci­a­ted Press. Em ve a la memòria –coses de l'edat– els ini­cis d'El Punt, quan només teníem l'agència Efe, que ens arri­bava per un sis­tema electrònic molt pri­mi­tiu, que s'espat­llava mol­tes vega­des i estàvem fins i tot un parell de dies abans que el tècnic de torn vingués a arran­jar-ho. Cert que només fèiem una plana de Món, però ja em direu com l'omplíem sense l'única font i sense cor­res­pon­sals. Sort que hi havia la ràdio i la tele­visió i ens aju­da­ven a sor­tir del pas. Eren altres temps, cer­ta­ment. Per això amb els sis­te­mes actu­als això és glòria. Bé, dei­xem-nos d'històries i tor­nem al tema. Veri­ta­ble­ment d'infor­mació mai no n'hi ha prou. Amb el que ens arriba entre agències i cor­res­pon­sals podríem doblar o tri­pli­car les pla­nes i encara que­daríem curts. Però hi ha el que hi ha. El que no farem mai, això sí, és començar el diari per la infor­mació inter­na­ci­o­nal, com ho fan altres rota­tius. Som bàsica­ment i per damunt de tot un diari local i comar­cal, en l'edició de Girona prin­ci­pal­ment comar­ques giro­ni­nes i en l'edició naci­o­nal, Cata­lu­nya.

L'avió dels Alps. Con­cre­ta­ment tres lec­tors de les comar­ques giro­ni­nes han feli­ci­tat el diari a través meu pel trac­ta­ment de la notícia de l'acci­dent d'avi­ació que va tenir lloc dies enrere als Alps fran­ce­sos. Va ser una notícia tràgica, cer­ta­ment, sobre­tot per la forma com va suc­ceir tot ple­gat. Com sol pas­sar cada vegada que hi ha un fet d'aquesta mag­ni­tud, alguns mit­jans opten per donar carn a la fera men­tre que altres demos­tren la seva ètica tro­bant el punt just. Hi ha dia­ris que han fet molt de mal en par­lar frívola­ment del tema de la malal­tia del copi­lot que va esta­ve­llar l'avió. Ens hem tro­bat davant d'un tema molt deli­cat. Totes les malal­ties són dolen­tes però les psi­quiàtri­ques ho són espe­ci­al­ment. I calia trac­tar el tema amb molta sen­si­bi­li­tat. Hi ha dia­ris que encara avui van recre­ant-se amb aquesta història, quan l'únic que era noti­ci­a­ble de veri­tat era la tragèdia de la mort de 150 per­so­nes. Crec que El Punt Avui ha sabut tro­bar el punt just. S'ha par­lat de la mort de gent molt pro­pera, del nos­tre àmbit ter­ri­to­rial, calia expli­car-ho tot, però com­par­tint el dolor de gent molt cone­guda. Ja seria hora que des­a­pa­regués dels mit­jans de comu­ni­cació aquest estigma de la sang i fetge, que lamen­ta­ble­ment fa ven­dre dia­ris o aug­menta l'audiència però que deixa una sen­sació de manca d'ètica. Sin­ce­ra­ment, crec que el nos­tre diari ha sabut tro­bar el punt just.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.