Secrets

El Vaticà anun­cia que ha deci­dit aixe­car el secret ban­cari de l'Ins­ti­tut per a les Obres de la Religió, la que diuen que és una de les enti­tats bancàries més fos­ques i opa­ques del món. L'anunci de la fi dels secrets per la cone­guda com a banca vati­cana coin­ci­deix que just estic aca­bant de lle­gir un lli­bre de Miquel Esteve que es titula pre­ci­sa­ment La fi dels secrets. És una novel·la de la qual, tot i que està situ­ada en l'època medi­e­val, se'n pot fer una lec­tura en paral·lel tan actual, tant, que espar­vera i tot. Una novel·la que demos­tra que no hem après dels errors del pas­sat. I no ho hem fet perquè ens cre­iem més espa­vi­lats que els que no se'n van sor­tir. Ens pen­sem que som espe­ci­als, més vius i mur­ris que ningú, que el que ens ha de fotre encara ha de néixer i que a nosal­tres no ens pas­sarà, no ens enxam­pa­ran i que si volem fer tram­pes encara que esti­guem dins del sis­tema pre­ci­sa­ment el sis­tema ens empa­rarà. Res. Tot s'acaba des­co­brint. Tot. Perquè els secrets, i més quan hi ha interes­sos econòmics i polítics pel mig, encara hi ha més pos­si­bi­li­tats que s'aca­bin sabent. Per què dic que és una novel·la ter­ri­ble­ment actual? Per què dic que sem­bla que lle­gei­xis el diari? Doncs perquè parla de la cor­rupció en el si del pri­mer gran banc públic d'Europa, la taula de canvi de Bar­ce­lona cre­ada el 1401. I per si no n'hi hagués prou amb això, tens aquesta sen­sació de crua rea­li­tat sobre­tot perquè ens retrata les males arts d'una casta de ciu­ta­dans que sem­blen hon­rats. De famílies amb cognoms de pres­tigi, de renom i de tra­dició que se ser­vei­xen d'aquesta pre­sumpta dig­ni­tat per actuar amb total impu­ni­tat per fer i des­fer segons les seves con­veniències i apro­fi­tar-se'n per espo­liar les arques del govern de la ciu­tat gràcies a aquest esta­tus adqui­rit. És una història del pas­sat que es pro­jecta en el pre­sent i que fa pen­sar que, per molt que ara s'hagi aixe­cat el vel en certs àmbits i ens hagin obert els ulls, no podem evi­tar pen­sar que en algun altre sec­tor se n'estan con­gri­ant de nous, de secrets.