La columna
Bons
dels gihadistes és un Occident afeblint les
seves pròpies llibertats
Una de les alarmants proves que estem perdent la guerra contra el terror gihadista la tenim en les recents declaracions de Jorge i Alberto Fernández Díaz –ministre i alcaldable del PP a Barcelona– contra la bonesa i la generositat que en aquest país es dedica a la immigració. Bonisme, en diuen aquells que volen desacreditar una actitud que exhibeix una qualitat ben humana i lamentablement escassa, com si es tractés d'un defecte o d'una debilitat que cal corregir. D'entrada, si és que en aquest combat hi ha realment bons i dolents, és amb els primers amb qui pertoca estar; sobre això no hi hauria d'haver cap dubte si de debò volem assumir els compromisos de viure en un estat de dret. Però és que, a més, és justament aquesta dimensió moral la que ens separa i diferencia dels executors que degollen víctimes innocents en nom d'una religió, l'única cosa que fins ara ens ha permès guanyar-la, la batalla. La principal victòria dels gihadistes que pretenen exportar el seu horror és veure l'ascens de la ultradreta a Europa i la radicalització de l'odi en les declaracions públiques de determinats polítics. Aquest és justament el seu escenari somniat: un Occident acovardit afeblint les seves pròpies llibertats, sense matisos ni boneses. Allà amb la consciència dels qui vulguin fer-los el joc però, mentrestant, n'hi ha alguns, de matisos, que no convé passar per alt. El primer és molt més que un matís: el retorn a casa, recuperada la llibertat i la innocència, d'una de les detingudes a Figueres durant la batuda antiterrorista del març passat. Un retorn que els titulars de la premsa han tractat amb molta menys espectacularitat que la detenció. Segurament perquè el bonisme també ven menys diaris que la malignitat. A la policia li pertoca mantenir la guàrdia alta i a la ciutadania en general, no abaixar-la a l'hora d'evitar estigmatitzar ningú. Es posin com es posin els germans Fernández, ni tan sols la conversió de cristians a l'islam es pot estigmatitzar. Perquè en realitat, els detinguts a Catalunya no els havien convertit a res, simplement els havien reclutat, que és molt diferent.