Títol de fatxenda
Em sap molt de greu i m'excuso, però acabo d'escoltar la declaració d'un titular de l'Iese i no ho he suportat. Com és possible que alumnes d'Esade i de l'Iese siguin tan fatxendes? Ja sé que la fatxenderia no té cabuda en el Codi Penal, però alguna sanció social s'hauria d'aplicar a les persones que parlen i actuen com si fessin un favor a la resta de la humanitat. Parlo d'alumnes, més que de professors, i aleshores m'haig de preguntar com s'ho fan els mestres per crear aquestes figures tan desagradables. Segurament, les escoles de negocis han adquirit un prestigi i una capacitat de col·locació dels estudiants que ha facilitat l'aparició d'aquesta aura, que per a alguns representa la màxima saviesa però, per mi, que els podria donar algunes lliçons sense tenir el seu títol, els converteix en persones orgulloses i amb un excés d'autoestima. S'adoren ells mateixos.
Hi ha molts estudiants de l'Iese i Esade que no han caigut en aquest parany de la fatxenderia, però gosaria a dir que aquells que hi han caigut més han estat els aparents triomfadors. Els fatxendes de Pedralbes tenen una escala de valors pròpia. I quan parlo de valors estic parlant de diners, que és el primer idioma que coneixen. Per exemple: el que per a la majoria de gent són 50 euros per a ells són 5.000. Durant el franquisme hi havia persones que parlaven de quilos, quan es referien als diners. I és que un milió de pessetes en bitllets de mil pesava un quilo. Deien que havien guanyat 10 o 20 quilos en una operació i tothom ho entenia. Aquells i els d'ara tenen una unitat monetària molt per sobre de la mitjana. Parlava fa poc amb una persona que justificava un benefici d'un milió d'euros com a normal, ja que treballava en el món financer, un món monopolitzat pels qui tenen un màster en una escola de negocis. No s'adonava que m'estava ofenent a mi i al 99,9% dels catalans, que no sabem quan pesa un milió d'euros i que només hem vist bitllets de 500 euros a la televisió i encara falsos.
La crisi que patim i que va començar el 2008 va ser obra de genis amb títols a Harvard o altres escoles. Van fer autèntiques barbaritats i encara no han après la lliçó, perquè no tenen la capacitat d'acceptar que es poden equivocar. Però no me'n vaig tan lluny, ja que conec poc els americans i molt més els alumnes de les escoles de Pedralbes i rodalies. Suposo que seria molt demanar i molt inútil introduir en el pla d'estudis una assignatura d'humilitat. No s'hi apuntaria ningú.
Aquests fatxendes tenen una altra característica. Els seus principis són vàlids a tot arreu i els apliquen, prescindint del règim polític en el qual treballen. No distingeixen entre una democràcia europea, un país dictatorial africà o la Xina, que és també una dictadura com una casa. Em recorden una mica els ministres tecnòcrates de Franco, que van introduir una racionalitat econòmica en aquell règim que justificava la seva col·laboració amb una dictadura que matava i empresonava la població.
Em sap greu, però tinc al·lèrgia a la fatxenderia.
