Ja ens podem calçar

Hi ha esdeveniments que donen el tret de sortida a l'inici del curs polític. El principal és la commemoració de l'Onze de Setembre. Els xiulets al monument a Casanova, l'acte institucional de la Ciutadella –cada any amb polèmica, aquest 2009 a costa de la israeliana Noa–, les manifestacions independentistes, enguany més multitudinàries que mai... La Diada va suposar l'obertura d'un exercici que s'albira complicat. «Ja ens podem calçar», comentava un company. El curs 2009/2010 és preelectoral i la proximitat dels comicis de la tardor de l'any vinent contaminarà i explicarà moltes de les actuacions que emprenguin els partits, ens en campanya constant. Es preveu una tardor «calenta», i més després de la confirmació que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut és imminent. Podria arribar aquest mateix octubre i, en tot cas, abans del Nadal, segons la mateixa presidenta de l'anomenat alt tribunal, María Emilia Casas.

Però no només és el TC. Marcat per la crisi i la incertesa davant l'actual context econòmic tot i els bons auguris de la bola màgica de José Luis Rodríguez Zapatero, la sorpresa d'inici de curs –cas Millet a banda– ha estat el reconeixement fet pel govern català que part dels informes externs encarregats el 2007 eren de dubtosa utilitat. L'interventor general de la Generalitat ha conclòs que un 16% (uns 50 de 300 analitzats sobre un total de 2.469) dels estudis presenten incidències, ja siguin perquè no se'ls veu oportuns, perquè van costar massa diners o perquè el govern català se'n podia haver encarregat en comptes d'adjudicar-los a fora. Des de l'executiu català s'han afanyat a deixar clar que no presenten «irregularitats» i, com sempre, la recepta de cara al futur és que hi ha coses que són millorables. És evident. En un moment en què gairebé tothom s'ha hagut d'estrènyer el cinturó –i no per gust– és feridor conèixer que hi ha uns 700.000 euros dels catalans que no s'han administrat com caldria. No és molt, d'acord, però el mínim que es pot demanar és respecte i eficàcia en la gestió del diner públic. I això passa perquè no s'encarreguin estudis innecessaris o bé que s'encarreguin a les persones més indicades per minimitzar despeses. L'episodi ja ha obert un altre enfrontament entre l'oposició de CiU i el PP, que demanen dimissions –amb l'eufemística fórmula d'«assumir responsabilitats»– per l'afer i els grups del tripartit, que, en una mostra més de blindatge davant de l'agressió externa, subratllen la «transparència» de l'executiu en fer públic l'informe sobre els informes. Ha començat la tardor...