La ‘road trip'

Hillary Clinton s'ha estrenat com a candidata a la Casa Blanca fent el que ara diuen que són campanyes de petit format. La d'ella els americans l'han batejada com la road trip. Clinton s'ha aturat en algunes gasolineres, ha fet cua per poder prendre un cafè, ha compartit toc, conversa i taula de bar amb gent corrent, tal com també diuen ara alguns mitjans de comunicació. Que jo sàpiga ningú no ha dit o no ha escrit encara que, a més, era gent normal. Segur que escrivint gent corrent pensen que ja en fan prou. No sé si vostès consideren que són gent corrent, però a mi em sembla que poden començar a pensar-ho si són gent d'aquella que va al bar amb americana i corbata com el senyor corrent que veig a la foto d'un diari escoltant amb un interès, diguem-ne, d'alumne aplicat la llauna que li fum la Clinton. I si es dóna el cas que són senyores, a mi em sembla que poden començar a ser senyores corrents si van al bar acabades de sortir de la perruqueria i ben predisposades a acompanyar el seu marit el dia que va al bar i es troba la Clinton. Si és així, per tal de poder acabar essent una parella del tot corrent, sobretot no es deixin el nen. Pel nen que hi ha a la foto, veig que han d'agafar el nen de deu anys. Si agafen el que en té menys, a mi em sembla que no cola. I si s'equivoquen i fan que els acompanyi l'adolescent, jo suposo que hi haurà el perill que la gent corrent que el vegi a la foto pensi que el noi ja és un xic ganàpia per anar al bar amb els pares. Sí, seria contraproduent. No pot ser gaire corrent aquella parella que s'endú l'adolescent al bar i el fa seure amb ells a la taula. La gent pensaria: “Què li passa a aquest noi que, en comptes d'anar amb noies, encara va amb els papes?” Deu anys, doncs, és l'edat adequada. Dotze, a tot estirar. Escoltarà la Clinton amb el mateix interès que el seu papa i la seva mama. A la foto, però, veig que l'única que pren alguna cosa és la Clinton. Té un cafè amb got de plàstic estil Starbucks i, al costat, un got d'aigua per si s'engargussa. Els altres no prenen res. Què li passa a la gent corrent que va al bar, que es troba la Clinton i que no pensa que ha anat a aquell bar perquè volia beure alguna cosa? I què li passa a la Clinton que convida la gent corrent a seure a la seva taula i no recorda que aquella gent ha anat al bar per fer un toc? No els podia convidar ja que són tan corrents? Per a ells dos, quedaria bé un cafè; per al nen, una coca-cola de llauna. O això de la coca-cola no quedaria prou bé? Ai, no sé, no sé: la gent corrent és tan corrent que necessita ser ben corrent per poder semblar-ho, a més de ser-ho, que, si no, deixa de ser corrent i passa a ser gent rara.