Males companyies

No es pot obviar la indignació, la vergonya aliena i la llàstima que provoquen les successives ofensives de la guerra bruta, cada cop més explicita, cruenta i esperpèntica, que llança Espanya contra el procés sobiranista a Catalunya, que –recordem-ho un cop més– és un moviment d'inspiració popular, d'expressió cívica i de procediment escrupolosament democràtic. Inevitables sentiments com inevitable és el valor pedagògic de contemplar fins a quin punt, per combatre una ideologia política democràtica, són capaços i no els importa degradar la imatge del poble català, els seus representants i el seu govern, deteriorar la realitat socioeconòmica catalana i finalment danyar la convivència present i futura. Perquè, no s'enganyin, això és el que passa quan es difon que a Catalunya es dóna aire al gihadisme, com han fet els ministres Fernández Díaz i Margallo. Això és el que passa quan els diaris de cambra del govern –diaris de Madrid– parlen de relacions entre els independentistes catalans –dos milions de ciutadans?– i els terroristes del gihad; o quan un d'aquests diaris pretén identificar la independència amb una Catalunya integrada en el califat d'Estat Islàmic. Això és el que passa quan s'acusa amb aquella impunitat CiU i ERC, que representen una llarga tradició democràtica i també la majoria absoluta del Parlament, de tenir relació amb la proliferació de
cèl·lules gihadistes a Catalunya. Això és el que passa quan s'envia el missatge que integrar en català la societat catalana és menys “normal” que integrar en espanyol la societat espanyola. I si tenen la temptació de reduir el club de fans de la difamació al sector més ultra del govern, del PP o de la caverna mediàtica, parin atenció als silencis, tan descomunals com vergonyosos, de ciutadans catalans, partits catalans, partits espanyols, referents culturals, intel·lectuals, mediàtics o polítics espanyols que fa dies que callen o toquen el violí davant un abús, un mal tracte i una col·lecció de mentides. La independència de Catalunya té moltes raons de tot tipus, però aquí val allò que més val sols que mal acompanyats.