Rato, gràcia o desgràcia?

Més de 30.000 espavilats es van acollir a l'amnistia fiscal que va regalar a mitja legislatura el ministre Cristóbal Montoro. No és la primera. El PSOE també en va fer. I el mateix PP. Trenta mil mals contribuents en són molts. I la xifra encara fa més pena o ràbia quan algú filtra que més de 700 d'aquestes criatures acollides són investigades perquè el patrimoni que ara exhibeixen no es correspon als ingressos de què gaudeixen. Com que, a més, ocupen o han ocupat un càrrec públic, podria ser que la descompensació tingués un origen il·lícit: blanqueig de diners o corrupció. Aquestes són les dues acusacions, a més d'alçament de béns, que la fiscalia
ha deixat anar per justificar els escorcolls en cadena
que ha patit Rodrigo Rato. La pregunta, doncs, és òbvia: si hi ha 700 sospitosos en llista d'espera, per què li ha tocat a l'exvicepresident del govern espanyol i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional? Entrem en l'especulació. N'hi ha que hi veuen un escarment necessari, el fava que paga els plats trencats i que el PP necessita per acudir a urnes amb una mica menys de desgast. El cap de Rato, doncs, tallat a la plaça pública serviria perquè Rajoy i Montoro poguessin proclamar que no hi ha diferències i que l'Estat maltracta tothom igual. Potser debades. Segons uns altres, el cas se'ls ha escapat de les mans i han intentat salvar-lo i saltar-lo com han pogut. La pregunta necessària és diferent: quants més alts càrrecs del mateix PP fan cua en la fila de l'estafa?