‘Greccidents'

Les negociacions entre les institucions europees i el govern grec no van bé. Aquest és el missatge clar que fan circular les autoritats europees. No crec que això vulgui dir que Grècia hagi de sortir de l'euro, però és probable que en les properes setmanes es produeixin problemes que provoquin algun tipus d'accident. Els mercats semblen anticipar-ho: el deute públic a deu anys dels països de la perifèria de la zona euro (ZE) ha augmentat les darreres setmanes.

El proper dia 12 de maig a Grècia li venç un important pagament a l'FMI de 750 milions d'euros. Si hi hagués un impagament es generaria aquest accident. El govern grec s'hauria de pagar les factures emetent pagarés garantits només per ell (IOU, en argot financer) , en realitat un primer pas cap a la recuperació d'una moneda pròpia i la sortida de la ZE. La por que això generaria al país obligaria al tancament temporal d'oficines bancàries i el control dels moviments de capital. Aquests accidents es van evitar durant els pitjors moments de la crisi del deute, entre 2010 i 2012, per temor al contagi d'altres economies de la perifèria. Però les mesures per aturar un efecte contagi són ara millors que dos anys enrere. I per tant, les autoritats europees potser estarien disposades a permetre un accident. Hi ha la possibilitat d'accés al mecanisme europeu d'estabilitat (MEDE), la possibilitat que el BCE intervingui en ajuda d'un país amb problemes (programes OMT) i les injeccions regulars de liquiditat del BCE (la QE). El BCE ha dit que inclús si el govern grec realitzés un impagament, continuaria proporcionant liquiditat als bancs grecs per minimitzar la crisi bancària al país.

Les negociacions evolucionen amb les parts allunyant-se. Les autoritats europees i l'FMI semblen disposades a permetre un accident com aquest en la mesura que a mitjà termini fes més fàcil que Grècia s'avingués a un acord. I també per donar un senyal de força a possibles futurs governs populistes d'altres països. Inclús l'administració Obama, que en un principi es mostrava comprensiva amb les demandes gregues, en part per les conseqüències geopolítiques d'una sortida de Grècia, té ara la sensació que els negociadors grecs no van pel bon
camí.

La ZE va considerar lògica la primera demanda de Grècia que no era possible assolir un superàvit primari (sense comptar els interessos del deute) del pressupost públic equivalent al 4,5% del PIB, i aquestes autoritats fins i tot estarien disposades a reduir la pressió de l'agenda de reformes estructurals, concentrant-se en un grup reduït de les considerades importants. Però es considera imprescindible que el govern grec prengui de manera immediata algunes decisions concretes per fer viables les perspectives del seu pressupost públic. Cal que el govern grec prengui decisions serioses contra l'evasió fiscal i evitar les reiterades amnisties fiscals del darrer any. Reformar i simplificar l'IVA, que recapta molt per sota del que caldria. I també començar la reforma del sistema públic de pensions, que encara ara en algunes qüestions és més generós que l'alemany.

Però la llista de reformes proposada pel govern grec a principis del passat mes d'abril va ser considerada molt poc concreta per les autoritats europees. Des d'aleshores les negociacions s'han refredat i toquen només temes secundaris. El govern grec sembla convençut que si cedeix se li aniran demanant més i més reformes. Les autoritats europees afirmen que no posaran a disposició de Grècia els 7.200 milions d'euros del darrer tram del segon rescat sense una major concreció. En aquest estira-i-arronsa el govern grec podria pensar que un accident faria evidents els riscos de contagi i obligaria els negociadors europeus a afluixar. Però està sobreestimant la seva força. I la popularitat de Tsipras quedaria tocada.

També es parla de diverses fonts de liquiditat que donarien més marge de maniobra a Grècia. Cinc mil milions d'euros procedents de Rússia com una bestreta del que se li ha de pagar en el futur pels drets de pas del gasoducte que ve de Turquia i que està previst que comenci a funcionar el 2019. O deu mil milions d'euros per vendre el 70% restant del port del Pireu a una empresa xinesa. Les parts, però, de moment han negat aquestes possibilitats.

En qualsevol cas, la voluntat de la ZE no és fer fora Grècia. La cancellera Merkel és conscient de les implicacions geopolítiques i ja s'ha ofert un tercer rescat al govern de Grècia. En concret quan el primer ministre Tsipras va visitar Berlín el passat 23 de març. Però per això caldria arribar a acords que, ara com ara, semblen difícils. Les dues parts podrien estar interessades a permetre que s'esdevingui un accident com l'esmentat. Però si finalment es dóna, i no s'han calculat bé els riscos, podríem estar davant el primer pas de la sortida de Grècia. Una cosa que no interessa a cap de les parts.