Armènia recorda els seus morts
Aquesta setmana els armenis de tot el món han commemorat els cent anys del genocidi que la seua gent va patir sota l'imperi Otomà. Fa cent anys justos la població armènia d'Anatòlia va ser massacrada sense contemplacions pels turcs otomans que o bé van expulsar de les seues terres les comunitats armènies o bé directament els van assassinar per centenars de milers.
El tema és avui encara sensible, com ho posen en relleu les reaccions del govern turc, irritat amb el papa Francesc, amb el govern francès i amb tots els qui han recordat aquests dies la gran injustícia a què van ser sotmesos els armenis al final de la Gran Guerra.
Una reacció particularment sensible i interessant ha estat la del poble kurd. Fa cent anys els kurds van ajudar els turcs a massacrar els armenis però en aquesta ocasió han reconegut la seua culpa, han demanat perdó i han fet gestos, certament simbòlics, molt ben rebuts a Armènia. Així moltes ciutats amb batlles kurds a l'actual Turquia han inaugurat monuments en record dels armenis. A Van, fins i tot, s'ha retolat en llegua armènia la ciutat, de nou. I el govern del Kurdistan iraquià ha anunciat que fa de l'armeni llengua oficial de l'estat, en companyia del kurd, l'àrab i el turcman. La mesura s'ha presentat, a més, no tan sols com un acte de reivindicació històrica, sinó també com un acte de democràcia, ja que encara queda una minúscula comunitat armènia habitant els territoris kurds de Síria i l'Iraq, que ara veu reconeguda la seua existència.
A Turquia, malgrat com de polèmic és l'afer, també hi ha hagut grups que han donat suport als armenis, especialment en ciutats de la costa sud i a Istanbul, on havien arribat a ser una comunitat influent i molt ben considerada, abans que el seu genocidi passés a ser considerat un autèntic afer d'estat.
