Picar pedra

D'un cap a l'altre del país hi ha una veritable trama cultural on es fan tota mena de conferències i cursos, sobre literatura, art, salut, gastronomia, història, comunicació, ciència, coneixement de xarxes socials, cinema, etc. De les universitats i Òmnium a centres socials i centres cívics, ateneus, biblioteques, clubs culturals, parròquies, casals i tota mena d'entitats. La idea és que les persones que hi vagin –per cert, la majoria són de sexe femení– puguin rebre varietat de cursos adreçats a la gent adulta i gran i que alhora aquests siguin font constant de creixement cultural per a tothom que vulgui, sigui quina sigui la base d'on hom parteix.

En fer-los se'ns fa sempre una pregunta. Com és que hi ha qui vota partits que ens neguen el pa i la sal? Es pot adduir l'herència del franquisme, la pervivència de molts valors de l'Espanya més negra instal·lats en la consciència de la gent més gran, de gent treballadora d'arrel immigrant dels anys cinquanta i seixanta i en zones on la convivència diària amb la realitat catalana més plural del país hi és poc. Una absència de normalitat cultural més present a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la perifèria de Tarragona. El problema no està en les persones que van a aquests actes, en els quals es potencia cultura i saber, coneixences i sociabilitat. El problema està en el conjunt de gent adulta i gran que rep informació escassa del món català que l'envolta. Aquí és on actuen de mala fe els partits unionistes. Usant la ignorància i la por.

Al llarg de la nostra història hem sofert molts exilis, per raó de voler esborrar-nos com a poble propi. L'actuació dels agressors mai no ha estat una actuació innocent, darrere sempre hi ha hagut el voler apoderar-se de les terres, propietats o riqueses dels expulsats. L'ocupar els seus llocs de treball, el substituir el món nostre per un de servil als interessos de Madrid, de l'Espanya que ens frena, sí, però que també ens empobreix, econòmicament i espiritualment.

És forassenyada la proposta política dels partits unionistes excloents, dels partits nacionalistes espanyols que neguen als catalans els drets democràtics a poder escollir el propi futur, és un escarni després de tants anys de dictadures i en ple segle XXI. El seu objectiu és aconseguir que siguem forasters al propi país, en la nostra llengua i cultura i fins i tot que hàgim d'esborrar la pròpia història. Una afirmació que, a algú, li pot semblar exagerada, i no ho és. Només cal recordar les falses afirmacions, mentides i calúmnies dels unionistes.

Molta gent reia de les barbaritats lingüístiques que deien quatre cridaners ignorants a l'Aragó, el País Valencià o a les Illes, pobra gent manipulada a partir dels aparells ideològics dels partits que cercaven els seus vots. El resultat és sabut, quan han guanyat han imposat un despropòsit tan absurd que no té espai en el món del saber, això és el Lapao a l'Aragó o la grolleria cultural sistemàtica al País Valencià i les Illes. Els llocs de l'Estat, amb el PP, junt amb el PSOE a Andalusia, on més corrupció organitzada està sent jutjada pels tribunals del mateix Estat espanyol. Els partits unionistes espanyols a Catalunya defensen conceptes de dreta extrema i d'extrema dreta, volen ser vassalls servils d'un amo aliè. No tenen autoestima ni d'ells mateixos. No hi ha res més trist que ser exiliat a la pròpia terra. No hi ha delicte polític més greu que voler matar l'esperit d'un poble. L'antídot és cultura i saber, diàleg i convivència, autoestima i orgull, democràcia per damunt de tot.