Carta oberta a l'ANC
És tan sols mogut per la responsabilitat sobre el moment actual que goso adreçar a la llum pública aquest escrit obert. Per a mi és una obligació que m'imposen els més de 50 anys de compromís per la independència i també la força del convenciment polític sobre el present: que el que fem ara serà més important que mai. Entrem en temps que són transcendentals.
He vist crear l'Assemblea de Catalunya com a organització popular i unitària i he vist també com la mataven gent que treballava en interès dels polítics al servei dels “grans” partits. I la van liquidar justament per a portar-nos a una transició cap al règim monàrquic que tenim i que ara tothom diu que és la mare dels ous de moltes desgràcies actuals. Som molts els qui volem assegurar un futur digne per a l'ANC. I per a això cal que tothom estigui sensibilitzat i atent al moment polític que hem de viure.
Ara tocarà ser més intel·ligents i valents que mai. Per això tots ens hem d'esforçar per a estendre la influència de l'independentisme, de manera que caldrà convèncer la majoria del nostre poble que la independència és el camí per a aconseguir un país, no sols més democràtic i net de corrupció, sinó també més just socialment, sense els abusos ni la misèria actuals. La independència ha de permetre posar fi a les retallades socials, als desnonaments i a la pobresa, per mitjà d'un veritable rescat ciutadà. No estem fent un país per a uns quants sinó per a tothom, i aquesta exigència l'hem de fer conèixer quan expliquem a tothom la República Catalana Independent que volem, necessitem i tindrem. Tothom de l'ANC i del seu radi d'influència ha d'adoptar un programa social clar que, a més, és congruent amb els objectius explicitats a la Declaració de Principis de l'Assemblea.
També ens caldrà ser intel·ligents i valents per tal de no caure en cap parany. I un primer parany pot ser ficar l'ANC en debats estèrils com el de la llista única per a les eleccions del 27 de setembre. Tots sabem que la llista única crea confusió i divisió, i tampoc no aporta vots; només serviria per a beneficiar algun partit; i potser algun personatge que voldria aprofitar-se de les mobilitzacions d'aquests anys per a fer carrera política en benefici propi. És tan clara l'enganyifa que ningú no hi hauria de caure.
També hem de vigilar amb qui ens vulguin posar com a president. No ho dic amb cap interès personal. La gent honesta que és coneixedora de la veritat sap de què parlo: el president de l'ANC l'escullen els membres del Secretariat Nacional i trobo que és una manca de respecte per als principis de la democràcia que l'ANC defensa, i també envers tots els membres, que som sobirans en les nostres decisions, que ara hi hagi algú (amb quin dret?) que vulgui fer passar amb maniobres el seu candidat. No hi tinc cap ambició personal; però tinc dret a dir que la persona que necessitem com a president no ha de ser cap “personatge famós”, ni tampoc cap persona de temperament dòcil (fàcil de fer cedir), sinó que de ser una persona intel·ligent i valenta capaç d'encarar-se als temps que vénen sense arronsar-se davant les dificultats, ni deixar-se enganyar per interessos de partits o de grups de pressió.
Esperem que els qui sereu membres del nou SN sabreu entendre que els temps que vénen són temps en què la confrontació amb l'Estat espanyol estarà a l'ordre del dia i ens hem de preparar per a aquesta nova situació. Confio que sereu forts i que sabreu triar, sense imposicions de fora, la presidència de l'ANC i que sabreu mantenir ferm el rumb. L'ANC de la fermesa és l'ANC que ens cal. I si segueix aquest camí tindrà més força que mai.
