La responsabilitat de la CUP

Més enllà del punt de sal i de pebre, que depèn del gust i l'interès del cuiner, les darreres enquestes a Catalunya solen coincidir, escó amunt, escó avall, en una sèrie de bigues mestres. Són jàsseres compartides, per exemple, que Convergència guanyarà les eleccions del 27 de setembre perdent bastants diputats, que la seguirà Esquerra, com a segona opció més votada, i que les dues forces independentistes no sumaran la majoria absoluta. També que l'independentisme, per contra, sí que ho farà, amb l'ajuda de la CUP, que multiplicarà per tres el resultat de les darreres eleccions. Els sondejos expliquen també que el PSC i el PP cauran en picat, descens que serà aprofitat per Ciutadans. Finalment, l'element més variable és la irrupció de Podem, que fa unes setmanes pujava com un coet i ara cau com una canya. La realitat a Catalunya és convulsa. Però, en tot cas, aquesta és la tendència. I convindria parar-li les estovalles adequades. En el cas que aquests resultats s'acabin produint, la primera pregunta és si Artur Mas aguantarà l'envit, després de perdre escons per segona vegada consecutiva. En uns moments molt més transcendentals que els actuals. La segona és si Esquerra els acceptarà i, en el cas que Mas persisteixi, si li farà costat sense fer tremolar la terra. La tercera i definitiva ha de demanar si la CUP serà tan responsable com abans de la consulta del 9-N o tan ambigua i desfibrada com ara. Les veus de l'assemblea són com els vells designis de Nostre Senyor: inescrutables.