‘Orta'

He tingut l'oportunitat de visitar Orta de Sant Joan (sisplau, corrector, no canviï “Orta”: és com els seus habitants li diuen), de la mà de dos savis: Elias Gaston, president de la Fundació Picasso del poble, i l'incansable i savi Salvador Carbó. La muntanya de Santa Bàrbara, que és on Picasso rep el sotrac del cubisme, l'església templera, el museu, que és una pura meravella, i el paisatge. Boscos i boscos frondosos, d'una bellesa inenarrable.

I és d'aquests boscos de què vull parlar: els ortencs han rebut una proposta de la Generalitat per tenir la titularitat dels boscos, ara de propietat municipal. L'argument és l'insidiós, en tant que excusa: que això crearà llocs de treball, i l'argument és que cal netejar-los. Tothom opina que la Generalitat vol els boscos per fer-ne biomassa, és a dir: per talar-los i produir energia.

Jo em pregunto: per preservar la natura i crear energia no contaminant, hem de pagar el preu de destruir la pròpia natura?

També em pregunto: com és que no s'ha consultat el poble, ni s'ha creat una comissió mixta de treball, ni se n'han mesurat les conseqüències? La Cesca Marín m'escriu: “Com diu Joandomènec Ros, actual president del IEC, ‘el medi cal protegir-lo per ell mateix i sovint no és fàcil una explotació dels seus recursos en benefici de les persones i alhora de la seva preservació'. Això és difícil de defensar en els territoris on els recursos i les oportunitats laborals són escassos. Tota proposta que es vesteixi amb l'oportunitat de llocs de treball desmunta qualsevol argument de defensa i conservació del patrimoni natural.”

Tot plegat em fa pensar en les candidatures fantasma: gent de fora del poble que vol l'alcaldia i regir una problemàtica i uns desitjos col·lectius
que no coneixen. I lamento que la Generalitat, que està fent un paper magnífic en tantes coses, ignori els habitants d'Orta i fiqui mà en la riquesa
natural d'aquest poble. Per què el sud sempre és menystingut? Vet aquí la gran pregunta.