L'ANC, una elecció clau

Estem immersos ja de ple en el gran any electoral. A tres dies de la campanya per les municipals del 24 de maig i a uns pocs mesos de la transcendental cita amb les urnes del 27-S. Un periple d'urnes que culminarà amb les generals probablement abans de final d'any. Però el triangle electoral que marcarà sense cap mena de dubte el futur del nostre país el formen el 24-M, el 27-S... i el 9-M. 9 de maig, eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana. Per molt que alguns vulguin negar l'evidència, el 24-M i el 27-S seran dues eleccions en què les urnes marcaran el camí del país cap a la independència. Però aquest és un camí difícil de transitar que només podrem culminar des del ferm compromís i determinació dels partits sobiranistes i des de l'impuls de la majoria social. I és en aquest segon punt que l'ANC ha de continuar jugant un paper fonamental. Per això, els comicis per la renovació de la direcció de l'Assemblea són fonamentals per a la consecució de la llibertat nacional de Catalunya. Cal preservar la seva transversalitat política, augmentar la seva extensió territorial i mantenir el seu rigor i potència d'acció. No negaré que en algun moment l'ANC m'ha fet patir en els darrers mesos. Però se m'han esvaït tots els dubtes després d'assistir a l'acte del Palau Sant Jordi del 24 d'abril i que s'hagi presentat una llista de consens com Junts en què llegeixo noms de candidats tan solvents i preparats com ara Agustí Alcoberro, Jordi Sánchez i Gabriel Rufián, entre molts d'altres. Per cert, que Rufián aspiri a la direcció de l'ANC o que Antonio Baños fos un dels protagonistes de l'acte del Sant Jordi és un boníssim símptoma de la fortalesa del moviment independentista que creix també en la transversalitat social imprescindible per fer una Catalunya lliure i de tots i en què Súmate juga un paper clau. Ara toca als socis de l'ANC decidir, i desitjo que l'encertin perquè el país s'hi juga molt. Però si més no tenen molt bona primera matèria per triar.