Moltes coses en joc

Aquesta mitjanit ha començat oficialment la campanya electoral per les eleccions municipals del 24 de maig. En aquest moment la notícia és que, mentre els partits reconeixen que estan en campanya permanent, es manté l'anacronisme d'un període d'excepció supervisat per la Junta Electoral. Un signe de maduresa democràtica seria que no calgués una regulació específica que establís limitacions de comunicació els dies previs a la votació, i això seria també una demostració que s'ha entès quina és la transformació que exigeix la societat i que faciliten les noves tecnologies de la comunicació.

Aquestes eleccions són importants perquè serveixen per escollir quines són les persones que governaran els ajuntaments. Però a més a més els resultats tindran, com a mínim, tres nivells de lectura política. En primer terme s'analitzarà la composició de tots els governs locals, i això vol dir els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions. S'escolliran 946 alcaldes i més de 9.000 regidors, dels quals gairebé 3.000 seran consellers comarcals i 130, diputats provincials. Això significa, quantitativament, que els partits s'enfronten als comicis que posen en joc una quota més àmplia de poder institucional. Unes entitats locals que, val la pena recordar-ho també, gestionen gairebé el 15% del pressupost públic total.

D'altra banda, els resultats del 24-M tindran una lectura vinculada al 27-S. Això pot ser més o menys qüestionable, però és inevitable des del moment que el president Mas i els partits sobiranistes les van presentar com una primera volta de les plebiscitàries del setembre. A més dels resultats, i de la lectura que cada un en faci, els pactes postelectorals posaran a prova l'entesa CiU-ERC i la vigència del pacte signat entre Artur Mas i Oriol Junqueras pel tram del full de ruta que ha de portar a les eleccions avançades de després de l'estiu.

En un tercer nivell aquestes eleccions són, a Catalunya, les primeres del cicle electoral que ha de servir per mesurar el protagonisme que els electors estan disposats a donar a les noves formacions polítiques i la confiança que mantenen en les formacions tradicionals. Tot fa preveure que la irrupció de les noves propostes tindrà importància en alguns municipis de casa nostra, però molta més encara en ajuntaments i comunitats autònomes de la resta d'Espanya.

El president de la Generalitat ja va avançar el setembre del 2013, en una entrevista a Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas, que l'alternativa a la consulta podrien ser unes eleccions. En aquest sentit es va mostrar partidari de fer-les al final de la legislatura, entre altres coses per poder gestionar un possible nou escenari polític a Madrid després que s'hagués votat a les Corts espanyoles. El nivell d'acceleració de la política ha fet que aquesta possibilitat sembli superada, però també pot comportar que no calgui esperar al final del cicle electoral per començar a mesurar el nivell i la importància dels possibles canvis.

Tots els partits tenen perfectament planificat què pensen fer des d'avui i fins al dia 24. Alguns saben què volen fer l'endemà de les eleccions municipals. Cap sap del cert el que farà, i a més no sembla probable que cometi la imprudència de no contrastar la seva estratègia i mesurar la seva força a partir dels resultats obtinguts. Des d'aquest punt de vista els electors han de ser conscients que, per molt feixuc que se'ls faci haver d'afrontar tantes eleccions en tan poc temps, això els dóna més capacitat de decisió i influència per anar dirigint amb els seus vots l'evolució de futur. En tot cas hi ha d'haver una voluntat de fer-ho, i la demostració que existeix aquesta voluntat és la participació. Amb una àmplia mobilització hi haurà menys marge d'interpretacions interessades i més evidències, i també es podrà prendre la temperatura real del moment polític.