La Segona República
la reivindicació dels
anys de la República
amb tota la seva
càrrega contradictòria d'il·lusions i de frustracions compartides
L'editorial Ara Llibres acaba de treure el primer volum de l'obra La llavor de la llibertat. La Segona República a Catalunya. El director del conjunt de l'obra ha estat Jordi Casassas. Aquest primer volum porta per títol El temps de les il·lusions, 1931-1933, i l'han dirigit Josep M. Roig i Rossich i Giovanni C. Cattini; el segon, que sortirà previsiblement entre juny i juliol, tractarà d'Un país en tensió, 1934-1936 i el director ha estat Carles Santacana, i el tercer, que sortirà al setembre, abordarà el temps de la Guerra i revolució, 1936-1939, sota la direcció de Joan Villarroya.
L'obra conté una cronologia il·lustrada a l'inici del volum i uns annexos amb la relació de documents inèdits recuperats, una selecció bibliogràfica per a cada volum, i un índex analític. Es publica amb moltes il·lustracions i amb abundants fotografies inèdites. Com han explicat l'editora i el director científic de l'obra, és un llibre que combina els continguts innovadors amb la voluntat de sortir a trobar els lectors àvids d'una nova visió, i d'una revisió, dels anys de la Segona República, i es proposa arribar a un univers lector ampli. De fet, l'editorial es reclama, amb raó, de la tradició del món editorial català que en dates recents ha dedicat obres, en diversos volums, a una revisió de la guerra de Successió i les seves conseqüències i, també, a la Guerra Civil i al franquisme.
Com es desprèn del títol, el primer volum encara els anys de l'entusiasme desbordant, de les il·lusions dipositades en un canvi de règim, en la superació de la monarquia i en l'obertura d'un procés que havia d'obrir les portes a un marc de màxim autogovern per a Catalunya. Els volums que seguiran tractaran de les dues grans ensopegades consecutives, amb el gir a la dreta del govern de la República, amb la suspensió de l'Estatut i l'empresonament del govern de Catalunya, els mesos de Generalitat intervinguda, i la fractura ideològica i social que s'anava congriant i que va marcar el gir de les eleccions del Front Popular, d'una banda, i la insurrecció militar de juliol de 1936 i totes les seves derivades.
En una estructura de deu capítols temàtics, encapçalats per un article introductori (esclat de la República, la ruptura catalana, el problema català vist des de Madrid, un nou sistema de partits, la premsa, els drets de les dones, l'Església, la crisi econòmica, la societat civil, i el mite de la república), hi ha articles que despleguen el tema en profunditat (“A fons”), hi ha contribucions singulars que l'aborden des de la perspectiva de la realitat actual i el futur immediat (“Cap a la III república”), i a cada apartat es destaquen biografies de personatges clau sota l'epígraf de “Veus imprescindibles”. Desfilen, així, Jaume Aiguader, Francesc Macià, Amadeu Hurtado, Francesc Cambó, Martí Barrera, Antoni Rovira i Virgili, Carme Karr, Francesc Vidal i Barraquer, i Miquel Santaló. Alcaldes, presidents, cardenals, feministes, advocats, historiadors, polítics, dirigents sindicals, en una tria prou significativa. Quan estigui enllestida tota l'obra, amb els tres volums, hi hauran col·laborat més de cent cinquanta especialistes. Un esforç notable pensat amb ulls del segle XXI i incorporant historiadors experts al costat de les aportacions de les generacions més joves.
Contra la temptació de la demolició del passat, contra els intents de revisionisme més recents, que tractarien fins i tot de justificar la insurrecció militar de juliol del 36, contra l'absurditat dels maniqueismes, aquesta obra enfila la reivindicació dels anys de la República amb tota la seva càrrega contradictòria d'il·lusions i de frustracions compartides. I estableix que, en molt bona mesura, de la mateixa manera que la República va ser, des del catalanisme polític, en part tributària de l'obra de la Mancomunitat, l'agenda reformista avortada de la República ha ressorgit a Catalunya des de la Transició i ha trobat, ara, el terreny adobat que se li negava en el passat. El pont amb el passat és més subtil, però també més sòlid, que tota l'efervescència vaporosa de determinats moments.