Espanya perd el control

La votació al Parlament de Dinamarca d'una moció sobre la independència de Catalunya i tot el que ha passat durant la llarga setmana que ha anat de la votació en comissió a la de plenari és una demostració clara de com Espanya està perdent el control de l'agenda catalana. Tots els recursos abocats per l'Estat amb la intenció d'impedir la votació o canviar-ne l'orientació han acabat aconseguint només l'abstenció dels liberals. Res més que això. Ni un sol vot en contra, ni un de sol, en un país que gaudeix d'una de les democràcies més perfeccionades de la Unió i que ha esdevingut el primer estat a marcar-li el terreny de joc a Espanya: cal dialogar sobre la independència de Catalunya, amb Catalunya, i abstenir-se d'usar la violència. Un canvi d'una dimensió històrica.

Hi ha detalls en la resolució que cal destacar. En cap moment s'usa l'expressió afer intern. Perquè ha deixat de ser-ho. El cas català després de la votació danesa ja no és un afer intern espanyol, en tot cas passa a ser un afer intern europeu, però aquesta és una dimensió que ja ens convé. El reconeixement diplomàtic de la Catalunya independent dependrà molt de com s'articula la relació del nou estat dins la Unió Europea. I aquella tesi espanyola, chulesca, que ningú no ens faria cas i que tothom faria el que ella voldria, ha caigut feta miquetes. Abans ja teníem la paraula dels primers ministres de Letònia i Lituània, però al final eren decisions personals. Amb Dinamarca ja n'hi ha tres, d'estats, que contradiuen Espanya; però en aquest cas hi ha una resolució per escrit del Parlament i el govern, que és molt més que una declaració en una entrevista. El silenci en aquesta ocasió del govern espanyol està més que justificat: no saben què fer perquè veuen que les coses, ara sí, els comencen a anar molt maldades.