De set en set
Ebrencs
Cal que els acadèmics visitem territoris que no són els nostres habituals per constatar o descobrir realitats que només intuïm o que ignorem. La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC viatja des de fa sis anys a diverses contrades dels territoris de llengua i cultura catalanes per tal d'escoltar estudiosos arrelats a l'indret. Cal treballar i debatre amb ells qüestions que es veuen llunyanes de Barcelona estant. El més novell d'aquests plens itinerants ens va aplegar el 17 d'abril a les Terres de l'Ebre. La Delegació del Govern català ens va oferir una sala de la seva seu a Tortosa. Feia un mes que El Punt-Avui havia publicat una crònica de Carina Filella sobre la iniciativa impulsada des d'allí a favor que el Diccionari inclogui el mot ebrenc. La nostra estada, per tant, era escaient per copsar la vigoria social de l'idioma en els topants meridionals de la Catalunya estricta. Em cridà l'atenció una dada aportada per Miquel Àngel Pradilla, de la Secció Filològica de l'IEC. Va esmentar una enquesta del Departament de Cultura-Idescat que revela que l'ús habitual del català assoleix allí índexs molt alts, en mitjana, respecte al conjunt del Principat. Els ebrencs mereixen, doncs, que l'acadèmia aculli el gentilici ebrenc, neologisme que podem trobar registrat en cites d'autoritat literària des de la primeria dels anys setanta. És el cas d'Artur Bladé i Desumvila en el llibre Visió de l'Ebre català. Anys abans no coneixien encara el terme ebrenc –d'origen popular– autors com ara el sabadellenc Pau Vila, geògraf que el 1929 es referia a “la tradició tortosina” dels pescadors del Delta, o com ara el lleidatà Joan Santamaria, periodista que el 1927 deia admirar “aquesta arropera parla tortosina pastada amb suc de regalèssia”. Emprar ebrenc evita aquestes perífrasis reduccionistes. D'avui en quinze dies obriran a Móra d'Ebre la XII Fira del Llibre Ebrenc, manifestació cultural que, en incorporar l'adjectiu ebrenc, contribueix al trànsit o pelegrinatge d'aquest gentilici des de la parla natural vers el llenguatge normatiu.