Enquesta

Tot i les moltes enquestes que han circulat i fins les que, sense existir, han estat motiu de comentari, avui, a la nit, tindrem l'única enquesta inapel·lable, quan se sàpiguen els resultats de la jornada electoral i s'escrigui en paper oficial que dos i dos fan quatre i el vot ciutadà decideixi qui creu que ha de governar els ajuntaments, fins exercint el dret a equivocar-se.

L'anècdota és de 1977, quan Adolfo Suárez intentava lligar aquell híbrid que va ser UCD. Un periodista va preguntar a Pío Cabanillas, pare, qui creia que guanyaria les anunciades com a primeres eleccions democràtiques. El franquista reciclat a reformista va expressar amb la natural sornegueria gallega: “Guanyarem nosaltres; no sé qui serem nosaltres ni si jo m'hi presentaré, però segur que guanyarem nosaltres.” Aleshores les enquestes eren escadusseres i Cabanillas es convertia en mestre de cuinar intencions de vot, quan crear opinió era la publicitat més eficaç. Van guanyar ells i Cabanillas Gallas va ser diputat per Ourense.

Som en dia de votacions i no es pot fer propaganda electoral, ni tan sols encoberta. S'ha parlat prou i ara toca votar. Les enquestes, en les pròpies divergències, han marcat un escenari comú que anuncia a les grans poblacions un evident fraccionament de vot i un panorama on les candidatures alternatives mostraran una capacitat emergent. Encara, quan aquesta nit es proclamin els resultats, s'haurà de començar a fer números i tot fa preveure que l'enginyeria política tindrà feina per lligar alguns equips de govern estables, quan les majories absolutes es preveuen com un bé escàs.

Tornem a les enquestes. El resultat d'avui finalment també tindrà el caràcter d'intencions de futur, quan ens entestarem a fer-ne les projeccions de cara a la consulta de setembre i les generals. El cercle tornarà a girar i, amb els cadàvers calents de la batalla municipal, tornarem a preguntar-nos per noves intencions de vot i remenar les boles de vidre de les vidents. I és que no tenim remei: vivim en l'enquesta permanent.