Opinió

La columna

Els pobres en l'esperit

Això de ser vell no és cap mala cosa mentre no facis bullir massa el tupí, acabes jugant a futbol amb els records i amb els records més seriosos.

Se m'ha acudit això dels pobres en l'esperit que algú aprofita per tenir calés dient que no els té cap “apego pecaminoso”. I un be negre, la pela és enganxifosa, i ves que he recordat Napoleó.

Com tocava, va guanyar totes les batalles menys la darrera, aquell home que s'havia posat la corona imperial ell mateix als nassos del Papa, ara estava en un illot que ningú no sap on és i tractat amb tot el menyspreu que és capaç de tenir un anglès. Parlant d'aquest paio va tractar Napoleó amb tanta crueltat que tornat a Anglaterra després de la mort de l'emperador, les famílies nobles no el saludaven.

En aquestes, l'heroi victoriós en tantes batalles tenia paper i ploma per escriure el Memorial de Santa Helena, una peça única en la literatura mundial i on l'home victoriós a Austerlitz demostra la seva veritable grandesa.

Vençut, empresonat, maltractat, menyspreat en la seva dignitat d'home i sentint-se tirat, nogensmenys que al cubell de les escombraries, va donar la mesura de si mateix no perdent l'honor justament dels homes que se senten nus i pobres, no perquè els falti la teca sinó perquè els han negat la mesura de persones.

La nuesa el torna a la infantesa dient que el jorn més feliç de la seva vida havia estat el de la primera comunió. Cal recordar que l'home arribat a emperador i tot, sempre va ser un vailet de família amb sa mare de matrona i els germans i les germanes fent bons casaments o regalant-los un regnat com aquell qui regala una llaminadura. I ell que havia fet ballar la conga al Papa, confessa que menjar papes és molt indigest. I així va morir. He triat l'exemple de Napoleó justament perquè està tan llunyà i estrany. Hauria pogut triar mossèn Cinto, però encara em fa mal com els prohoms de la clericalla van deixar pobre d'esperit aquell home genialment infantívol, glòria del país, vergonya per als clergues solemnes i més vergonya per als poetrastes que l'ignoren.

Ep, m'aturo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia