Macià Alavedra

Ernest Lluch deia públicament que hauria d'existir una norma que autoritzés les persones que tenen més de vuitanta anys i les que han estat a la presó a poder dir allò que vulguin en públic i sense temor a res. “Que parlin.” Encara que ens escandalitzem, deia l'exministre. Aquests dos requisits els compleix Macià Alavedra, i no els va fer servir en la comissió d'investigació del frau fiscal del Parlament de Catalunya, on ha comparegut aquesta setmana.

Tinc la impressió, malgrat que manté el to irònic de quan era parlamentari i conseller, que calla. Que té i guarda molta informació sobre presumptes fraus fiscals vistos i de tots colors quan era conseller d'Economia en el govern català i també informació que seria de gran utilitat per treure l'aigua clara sobre la família Pujol que no vol desvelar per l'estima personal a l'anterior president investigat al Parlament.

Macià Alavedra, amb bastó i més prim, segueix com sempre, lúcid i ràpid a la taula parlamentària. Un xic espantat perquè, tal com va reconèixer ell mateix: “Ho he passat molt malament.” Els dies a la presó d'Alcalá Meco, la pena del “telediari” i la declaració davant del jutge Baltasar Garzón per unes presumptes comissions. Alavedra està eclipsat tot i que encara va voler ensenyar pit davant d'uns voluntariosos diputats que al cap i a la fi només podran elevar unes conclusions de la comissió al fiscal a finals de juliol.

És una llàstima que Macià Alavedra calli i que a banda dels afers que estan sota secret de sumari no vulgui dir res com ara d'aquells anys que la seva dona, en pau descansi, la pintora Doris Malfeito, tenia una forta demanda de quadres entre empresaris i personalitats que necessitaven fer bullir l'olla.

De ben segur que l'exconseller podria explicar el tarannà dels que s'apropaven a ell i la seva dona les nits d'estiu a la Costa Brava. Els que entre havanera i havanera li demanaven favors i ara li han girat l'esquena.

Públicament, Macià Alavedra ha pagat les seves presumptes irregularitats. Judicialment, d'aquí a un temps començarà el judici i es dictarà sentència. Políticament, el temps ho farà prescriure.