Munell: Tintín a Ripoll

Fa cosa d'un mes, una colla d'escriptors afeccionats de l'aula d'escriptura del centre La Mercè va anar a visitar el Museu Etnològic de Ripoll. Van tornar a Girona encantats. Resulta que s'havien empescat la idea d'escriure un recull de contes inspirats cadascun en una peça diferent de les col·leccions ripolleses. Com és natural, primer les havien de veure i esperar que la musa baixés, bo i sabent que les muses són molt malparides i que no baixen mai quan les crides. El grup es diu Més Mots que Muts i no el coneix ni Déu. Ja ha quedat dit que són escriptors que juguen amb la literatura com qui fa ballar la baldufa. Si la llences i gira, mira que bé; si no, cordill i a tornar-hi. Ni han publicat mai res, és clar, ni han sortit mai a cap diari. Doncs saben qui els va fer d'amfitrió durant una visita que va durar tres hores, un dissabte de fira al carrer i amb mil compromisos de protocol municipal? Saben qui els va acomboiar com si es tractés d'una acadèmia de belles lletres? L'alcalde Jordi Munell en persona. Els va rebre a l'alcaldia, els va acompanyar al museu, els va fer una explicació documentada, sala per sala, i els va aclarir tot el que li va ser demanat. Finalment, i atès que es tracta de contes inspirats en el museu, es va comprometre a fer-ne una edició limitada si tenen la qualitat necessària. Jordi Munell va obtenir un 48,7% i 9 regidors l'any 2011. Aquesta vegada ha pujat al 51,91% i 11 regidors. Ha arrasat, vaja, i ha deixat la cap de llista d'ERC potser no sola, però sí fané y descangallada. No els hauria d'estranyar gens: Jordi Munell, tintinòleg reconegut, és un tipus que per tal de promoure el seu poble no deixa res per verd. Barrina idees sense parar, escolta tots els ciris trencats que li proposen i viatja als llocs més insòlits per fer conèixer la vila. Aquest cap de setmana, a la Fira del Formatge de Palherols (Occitània). Al final, és clar, amb tanta oradura, de les figures pètries de la portalada de Ripoll en neix un concert amb instruments reproduïts d'aquella època, d'un país sense tradició formatgera en surt una Ruta Europea del Queso i de les antigues fargues ripolleses sorgeix un grup de trabucaires armats amb reproduccions fidedignes dels segles gloriosos. Bé, és el que té combinar heterodòxia i desimboltura. Ell sí que pot, i no altres!