Opinió

LA CRÒNICA

La lletra menuda del contracte

A dos quarts de nou del vespre, esgotades la paciència i les bones formes, ho he deixat: “Està tot previst”

Tots els cor­re­dors d'asse­gu­ran­ces d'automòbil ho diuen: “Lle­geixi bé la lle­tra menuda de la pòlissa. Tots els pro­ble­mes estan resolts: L'auxili en car­re­tera, grua, trans­port fins al taller pro­per, etcètera, etcètera i etcètera.” En les tar­ge­tes de crèdit, totes les even­tu­a­li­tats també estan cober­tes. Els pode­ro­sos VISA, Mas­ter Card, RAC, etc., diuen tots el mateix: viat­jant o per ciu­tat: “En menys de vint minuts té el vehi­cle d'auxili ací!”

El dime­cres 3 de juny, a dos quarts d'onze entrava al mer­cat del Lleó amb la fidel Mary –27 anys a casa– per fer la com­pra per a vuit o deu dies. El car­retó em fa de bastó. Penjo la bossa amb la car­tera davant dels ulls. Pago l'última com­pra a Pei­xos Serra i anem al pàrquing. Liquido amb moneda i sor­tim direc­ta­ment cap a casa. Dino aviat i a dos quarts de tres surto nova­ment per anar a l'Ins­ti­tut d'Oftal­mo­lo­gia de Clínica Girona.

La bossa amb la car­tera davant del nas. La tar­geta de la mútua? Ni la tar­geta ni la car­tera: m'han robat! M'ha cai­gut al cotxe? A dos quarts de cinc pre­tenc aga­far el cotxe i des de casa fer les tru­ca­des opor­tu­nes. No puc perquè una roda davan­tera té el neumàtic tallat per quel­com amb canto viu i ha explo­tat. Agafo el mòbil per tru­car a l'asse­gu­ra­dora i està des­car­re­gat. A la car­tera robada hi tinc els telèfons d'auxili posats al dia. Estic molt can­sat, nerviós, pre­o­cu­pat i comença el ball telefònic per acon­se­guir un mecànic que em canviï la roda i tor­nar a casa.

Als telèfons ningú parla en català. Una amb accent sud-ame­ricà fa: “Guir­rona? Dónde queda esto?” Ni un sols telèfon d'atenció és a Girona i ben pocs o cap a Bar­ce­lona. La major part a Madrid i el per­so­nal sols coneix Bogotà. A les sis n'arriba un. “Què s'ha de fer?”, fa. “Can­viar la roda i prou.” Molest, con­testa: “Jo no en can­vio, de rodes. Avi­saré un com­pany.” Mitja hora més tard apa­reix i pre­gunta: “Els Mer­ce­des nous no por­ten recanvi. Ho heu mirat?” Té raó. No en porta! Lla­vors per trans­por­tar el cotxe –ell no ho fa– ha d'avi­sar una grua. Són vora les set. A punt de tan­car a Pneumàtics Perelló, diuen que és espe­cial i que el dema­na­ran. Ens plan­tem a la Poli­cia Muni­ci­pal per a la denúncia i han uni­fi­cat aquest ser­vei amb la Poli­cia i Mos­sos d'Esqua­dra.

Hem d'anar a l'edi­fici de Santa Cate­rina. Sort que surt un agent trem­pat que veu el meu estat d'ànim i es com­porta com faria un bon amic. M'ajuda a recu­pe­rar-me, perquè a mi ja sols em res­ten for­ces per par­lar de les mares dels inter­lo­cu­tors. Gràcies, noi! M'has sal­vat d'un segur mer­der! Una altra nota opti­mista.

Al pàrquing Mara­gall, dos joves de recepció m'han vist fotut i prop del
paro­xisme i s'han aga­fat l'assumpte amb interès i ganes d'aju­dar i, amb
els telèfons, han tru­cat, menys al Vati-
cà i al pre­sumpte país islàmic, a tot arreu! Gràcies! A les tres de la tarda m'he ado­nat del roba­tori. A dos quarts de nou del ves­pre, esgo­ta­des la paciència
i les bones for­mes, ho he dei­xat. Ja ho diu la lle­tra menuda: “Està tot pre­vist!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia