Ells també ajuden

El món del sobiranisme –perdó i amb propietat, el món de l'independentisme– es gira i es regira per intentar aconseguir que les pròximes eleccions al Parlament no siguin autonòmiques. Perquè siguin plebiscitàries. Potser no hauríem de patir tant. Repassant sigles i opcions, Convergència, Esquerra i la CUP així ho volen. Només són tres partits, és cert. Però a l'altra banda del riu n'hi ha que també fan mèrits. En faran i amb escreix el Partit Popular i Ciutadans. S'omplen la boca afirmant una vegada i una altra que el 27 de setembre Catalunya no anirà més enllà d'una votació “regional”, però actuen sense creure's a ells mateixos. La bola va baixant i es va fent gran. Divendres, per exemple, Albert Rivera va oferir un pacte d'estat a Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez per frenar l'independentisme a Catalunya. Si les eleccions del 27 són autonòmiques, no s'entén tanta oferta i tanta festa.
I encara s'entén menys una altra cosa. El PP, en efecte, es presenta a Catalunya. Però i el PSOE? Més aviat, no. Se suposa que el PSC és un partit independent. Exactament això que no volen ells per a Catalunya. Quan Artur Mas va pactar el darrer Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero va demanar com a condició que a les eleccions següents el PSOE acceptés que la presidència de la Generalitat correspondria al candidat de la llista més votada. El PSOE va dir que sí, però el PSC va fer que no. Rivera repeteix l'error. Sigui com sigui, les eleccions del 27 cada dia fan més cara de plebiscitàries.