Unió

Escriure sobre Unió –a favor d'Unió, en genèric, a banda de les sen­si­bi­li­tats inter­nes d'aquest par­tit polític– no és només un exer­cici de risc, sinó una expo­sició al lin­xa­ment. Perquè un dels esports naci­o­nals més prac­ti­cats en les dar­re­res dècades, anys, mesos, dies és el joc de fer caure Unió. Així, les con­no­ta­ci­ons pejo­ra­ti­ves que s'atri­bu­ei­xen, implícita­ment i explícita­ment, a Unió, des dels mit­jans d'opinió, la soci­e­tat mateixa i el con­junt de for­ces polítiques han anat cons­truint un marc men­tal que impe­deix una mínima impar­ci­a­li­tat a l'hora de valo­rar i pon­de­rar la sin­gu­la­ri­tat d'Unió en el mapa polític.

Aquests dies, quan es parla d'Unió en referència a la con­sulta interna sobre el full de ruta per la tran­sició democràtica, em sem­bla que tenim una bona opor­tu­ni­tat, si ens sabem des­car­re­gar dels apri­o­ris­mes, per com­pro­var que Unió, mal­grat el que molts diuen i vol­drien, és el par­tit més sem­blant a la Cata­lu­nya real. És a dir, un total de gent amb un “què” clar i con­tun­dent: l'accés a la plena sobi­ra­nia. I, din­tre d'aquest total, dues parts sig­ni­fi­ca­ti­ves, dife­ren­ci­a­des pel “com”: l'una, favo­ra­ble a la lògica uni­la­te­ral si no fun­ci­ona el diàleg; i, l'altra, amb el diàleg pro­duc­tiu amb les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les i euro­pees com a con­dició sine qua non.

És cert que el full de ruta pre­a­cor­dat el mes de març pas­sat per CDC i ERC pre­veu per a con­ti­nu­ació del 27-S la uni­la­te­ra­li­tat cata­lana si, després d'inten­tar-ho ini­ci­al­ment, el diàleg no és pos­si­ble. Però han trans­cor­re­gut tres mesos i no hi ha cua de par­tits polítics per afe­gir-se a l'acord. Podríem dir que cadascú va a la seva, per anar esgar­ra­pant mique­tes o majo­ries elec­to­rals. Només Unió es plan­teja, indes­tri­a­ble­ment, sumar-se al full de ruta. I ho fa com es fan les coses en democràcia: amb trans­parència. Plan­tant cara als dos com­po­nents prin­ci­pals de la Cata­lu­nya real: la rauxa per la plena sobi­ra­nia i el seny de la gent d'ordre. Unió és el labo­ra­tori del que ens tro­ba­rem després del 27-S. Una soci­e­tat com­plexa i d'ambigüitats tan cal­cu­la­des com pròpies de les for­mes de vida cata­la­nes actu­als. Un exem­ple meritós, el d'Unió.