Opinió

Desclot

La llista del president

Fins al dia 19, que es veu que aflorarà, la llista del president serà l'obsessió del periodisme d'allò que abans en deien investigació i que ara sol ser informe de part. De part interessada. Es veu que al frontispici portarà la paraula llibertat. Diuen també que sorprendrà gatets i gossets per la potència dels qui en formaran part. I encara n'hi ha que avancen que no integrarà ningú del sector oficial d'Unió perquè pretén ser coherent. La llista del president farà córrer més tinta que la xiulada a l'himne. Més val que sigui així. Després de les turbulències municipals i la irrupció de la nova i rovellada política, convé enfilar les eleccions del 27 de setembre amb tot el bombo. L'exclaustració de la monja Forcades, la consulta d'Unió, els moviments intestinals d'Iniciativa i les propostes frontistes d'Albert Rivera són bones notícies. Senyals prodigiosos que donen coherència a la pretensió de convertir les eleccions en punt de partida. En plebiscit camuflat. L'independentisme articulat sap que només té tres mesos, carregats de vacances, per alterar la somnolència. Cal que es multipliquin les paraules i els fets perquè l'electorat entengui que ara va de veres i que omplir el carrer no és sinònim d'omplir el Parlament de transgressió. Artur Mas haurà de desbordar la dita de Jeroni Porcar. Segons el cronista barroc valencià, “la bufa del bou” no deixa de ser “aire”. La bufa del president haurà de combinar sofre i purpurina. Qui més qui menys –i ell més que ningú– s'hi juga molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.