Xocolata espessa
Elogi de la feblesa
Avui veurem com es consolida arreu del país una tendència que ha arribat per quedar-se. Es constituiran moltíssims ajuntaments que seran fruit
del pacte i la negociació. L'era de les majories absolutes sembla haver donat pas a la fragmentació, amb consistoris integrats per quatre, cinc, sis o més forces polítiques. Hem sentit aquests dies moltes veus crítiques amb aquests escenaris. Ens auguren quatre anys de desgovern, baralles i apocalipsi. En un país amb poca cultura democràtica, castigat per dècades de dictadures i democràcia de baixa intensitat com la que vivim ara, es valora més un govern fort amb les mans lliures per fer i desfer a voluntat, per imposar el seu programa com una piconadora política. També és una situació còmoda per a l'oposició, que pot seure tranquil·la als plens a criticar-ho tot sense haver de mullar-se mai fins a les properes eleccions. Ans al contrari, crec que és molt millor un govern on forces polítiques diverses es veuen obligades no només a cedir i negociar, sinó a coresponsabilitzar-se amb la gestió i les decisions. A més, obliga a un exercici constant d'aprofundiment democràtic i a retre comptes als electors de manera directa i efectiva. És una evolució democràtica que també veurem en el Parlament que sortirà del 27-S, on haurem de demostrar que som capaços d'assolir acords transversals per tirar endavant el projecte col·lectiu més important de les nostres vides.