La Farinera

A mit­jans dels anys noranta del segle pas­sat, els locals del car­rer Figue­rola havien que­dat petits per enca­bir la gent que tre­ba­llava a El Punt. Joan Bosch Roura, que havia assu­mit el con­trol de diari i Presència, va nego­ciar amb la família Tei­xi­dor l'adqui­sició de l'antiga fari­nera del car­rer Santa Eugènia, obra cul­mi­nant del moder­nisme, de l'arqui­tecte Rafael Masó (1910), que estava molt aban­do­nada, pel que reque­ria una reforma en pro­fun­di­tat per con­ver­tir-la en la seu del diari. Es varen encar­re­gar dos pro­jec­tes, mate­ri­a­lit­zats en dues maque­tes esplèndi­des, que durant un temps Joan Bosch va obser­var des del seu des­patx, abans de pren­dre una decisió. Final­ment, es va ator­gar l'encàrrec a l'arqui­tecte Arcadi Pla Mas­mi­quel i s'inicià l'obra sota la mirada des ger­mans Bosch, que segui­ren pam a pam la recons­trucció, amb cura de con­ser­var els ele­ments genuïns de l'arqui­tec­tura de Rafael Masó, al temps que es dotava el diari de les millors ins­tal·laci­ons i es con­ver­tia el com­plex arqui­tectònic en focus de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, sense ads­cripció con­creta a cap tendència ideològica, sinó exclu­si­va­ment com a tri­but a la democràcia –estre­nada anys abans– i a la con­vivència giro­nina. El diari agafa volada. La gent que hi tre­ba­llava era jove, amb un nota­ble impuls cre­a­tiu. I La Fari­nera es va con­ver­tir en una icona, amb vis­tes cons­tants i cen­te­nars d'actes i tro­ba­des. Una referència indis­pen­sa­ble de la ciu­tat.

Però com els nos­tres lec­tors ja conei­xen, des de fa pocs dies, el nos­tre diari s'ha tras­lla­dat a unes noves ins­tal·laci­ons, a poca distància de les ante­ri­ors, on tot el que hi ha és nou i amb les tècni­ques comu­ni­ca­ti­ves avançades. Una decisió de la pro­pi­e­tat actual, por­tada a bon terme per Joa­quim Vidal, ha pro­pi­ciat aquest tras­llat, tot cer­cant una res­posta als can­vis tec­nològics que avui s'exi­gei­xen a publi­ca­ci­ons múlti­ples com les que s'ofe­rei­xen als lec­tors i que abas­ten tot Cata­lu­nya. L'obra ante­rior i la informàtica apli­cada han reque­rit un nou esforç por­tat a bon ritme.

I és en aquest moment que volem evo­car el deter­mini que va enco­rat­jar Joan Bosch Roura a dedi­car saber i mit­jans i retor­nar a la ciu­tat un com­plex edi­fici com el de La Fari­nera, amb afany de des­ti­nar-lo al diari. Tal era l'interès altru­ista del per­so­natge que no va dub­tar a fer-ho, mal­grat la difi­cul­tat del cost de l'obra. El resul­tat fou, i és, impres­si­o­nant. Però pels impon­de­ra­bles del destí, actu­al­ment, com diu la cançó estu­di­an­til, aquesta joia arqui­tectònica ha que­dat de nou “trista i sola”. I és impres­cin­di­ble tro­bar-li un rello­ga­dor, perquè segueixi lluint amb tota la seva esplen­dor. Girona no es pot per­me­tre que sigui oci­osa massa temps!